Accident de Three Mile Island: diferència entre les revisions

L'accident va començar per la pèrdua d'estanquitat del recinte del circuit d'aigua primària (2a barrera de protecció)<ref>[http://www.sfen.org/fr/intro/surete.htm Seguretat nuclear. Les tres barreres de confinament]{{fr}}</ref>, una comporta de descàrrega del pressuritzador va quedat bloquejada en posició oberta. De resultes d'accions inadequades, el refredament del nucli del reactor ja no es va poder assegurar, suposant la fusió d'una part del combustible<ref>[http://www.ara.cat/especials/catastrofejapo/Que-fusio-nucli-del-reactor_0_443356255.html Què passa quan hi ha una fusió del nucli?]</ref>, és a dir la pèrdua de la 1a barrera de protecció. El recinte de confinament, 3a barrera, ha fet perfectament el seu paper a excepció d'un lleuger rebuig radioactiu (limitat en importància i en durada).

Quan sis anys més tard, va ser possible penetrar al recinte, una càmera introduïda en lael cubavas va mostrar que una part significativa del combustible s'havia fos però que no havia travessat lael cubavas, el [[corium]] s'ha estratificat en el fons de lael cubavas sense provocar cap explosió.

Les bombes principals d'alimentació d'aigua del sistema de refredament secundari (o circuit secundari) van tenir una avaria cap a les 4 del matí (t = 0) el 28 de març de 1979. Aquesta avaria va modificar de manera instantània les condicions [[termodinàmica|termodinàmiques]] en el [[generador de vapor]], disminuint la seva capacitat per refredar el [[sistema de refredament primari]] (circuit primari). La pressió al circuit primari (que travessa el nucli del reactor) va augmentar llavors immediatament a causa de l'alça de temperatura. Per tal d'evitar que la [[pressió]] augmentés massa, la vàlvula de descàrrega del pressuritzador del [[circuit primari]] es va obrir automàticament (t = 3 s) després la turbina i el reactor van ser tallats automàticament (t = 8 s). Aquesta [[vàlvula]] llavors s'hauria hagut de tancar un cop baixada la [[pressió]], però malgrat l'ordre automàtica de tancament no va ser el cas. Factor agreujant, els pilots dels operadors van mostrar la vàlvula en posició tancada (el pilot indicava de fet que l'ordre de tancament havia estat donada, però no que la maniobra havia estat realitzada). Per tant, la [[pressió]] va continuar disminuint al circuit primari, que es buidava per aquesta [[vàlvula]] que continuava estant oberta (pèrdua de la segona barrera de [[confinament)]]<ref>[http://www.sfen.org/fr/intro/surete.htm Seguretat nuclear. Les tres barreres de confinament]{{fr}}</ref>.

La baixada de pressió al circuit primari va suposar l'arrencada automàtica del circuit d'injecció de seguretat (t = 2 min 01 s), encarregat de dirigir aigua al circuit primari. Tanmateix, al mateix temps que la pressió baixava, es formaven «buits» (vapor d'aigua) a lael cubavas i al circuit primari. Aquests buits van generar moviments d'aigua complexos que, paradoxalment, van omplir el pressuritzador d'aigua, de forma que el pressuritzado es trobava en aquest moment més fred que lael cubavas per :

* calor residual del nucli que feia pujar la temperatura de l'aigua present aal la cubavas.

La bomba va ser finalment parada (t = 3h12), i els operadors van decidir reobrir 5 minuts la comporta d'aïllament que tancava la vàlvula del pressuritzador. El circuit primari va tornar a buidar-se dins el recinte, però aquesta vegada amb aigua molt fortament contaminada, cosa que va posar en marxa les alarmes d'irradiació. Comprenent aleshores que el nucli s'havia degradat molt i que al circuit li faltava segurament aigua (i començant a comprendre la situació), els operadors van tornar a posar en servei la injecció de seguretat (t = 3h20), retornant el nucli, en part fos, sota l'aigua. Fent això, tenien el risc de generar una explosió de vapor o de provocar la ruptura de lael cubavas a causa del xoc tèrmic, però res de tot això no va succeir: lael cubavas es va mantenir i el nucli va tornar a ser de nou sota l'aigua (t = 3h45), estabilitzant la situació.