Mitja: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
La '''mitja''' (o '''calça''' a les [[Illes Balears|Illes]], a les Terres de l'Ebre, al sud de la [[Franja de Ponent]] i al [[País Valencià]]) és una peça de [[roba]] interior femenina que cobreix la [[cama]] des dels peus fins a mitjan panxell o fins a mitja cuixa. Tradicionalment de cotó o de seda, les mitges actuals solen ésser de teixit sintètic ([[lycra]], [[niló]]). La seua funció és protegir del fred, i també simplement estètica. Les mitges es poden sostenir amb una mena de cintes anomenades ''[[lligacama|lligacames]]'' (o ''lligues''); o bé combinar-se amb suspensors anomenats ''[[portalligues]]'' (o ''portalligacama''); o bé, més modernament, poden dur incorporada una banda elàstica. Moltes vegades aquests accessoris són adornats amb [[punta (tèxtil)|punta]].
Tradicionalment les mitges duien costura (element considerat molt sexi); les fines eren de seda, però entre les classes populars, i sobretot a pagès, predominaven les de llana o teixides. El llançament del [[niló]], a partir de 1940, revolucionà la indústria de les mitges, en facilitar-ne la fabricació massiva, democratitzar-ne el preu i, alhora, guanyar en resistència, elasticitat i, sovint, transparència, sense perdre gaire en suavitat. En la segona postguerra mundial les mitges de niló esdevenen estàndard, amb la qual cosa les mitges sense costura acaben substituint del tot les mitges amb costura, que pels volts de 1960 ja eren una raresa. De llavors ençà han anat apareixent noves fibres artificials, força elàstiques, que combinen suavitat i resistència i tendeixen a imitar la transparència de la mitja fina tradicional. La mitja de seda, emperò, conserva un prestigi difícilment igualable. D'altra banda, avui tornen a fabricar-se mitges amb costura, però amb mitjans industrials; se'n fan per motius merament estètics, atès que la costura ha esdevingut tècnicament innecessària.
Històricament les mitges eren negres (i, de fet, el fetitxisme de la mitja va néixer i es desenvolupà interrelacionat amb aquest color). A partir dels anys vint, com en la roba interior femenina en general, es popularitzaren colors nous, com el blanc, el rosa i l'anomenat "color carn", qua ha esdevingut un clàsssic. Això obrí pas a una progressiva multiplicació d'opcions de color i to, per bé que la mitja negra conserva un paper especial com a signe d'elegància i formalitat, i també com a [[fetitxe]] eròtic de primera magnitud.
| |||