Morgan Freeman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: et:Morgan Freeman |
|||
Línia 36:
Morgan Freeman triga a destacar en el cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black en ''[[Street Smart]]'' li dóna molts premis (Premi del Millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d'Or. Li surt millor amb ''[[Tot passejant Miss Daisy]]'', que li permet guanyar el 1990 un [[Premi Globus d'Or]], un [[Ós de Plata]] i una nominació als Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, encadena els èxits comercials com ''[[Temps de glòria]]'' (1989) d'[[Edward Zwick]], ''[[Robin Hood: príncep dels lladres]]'' (1991) de Kevin Reynolds o ''[[Sense perdó]]'' (1992) de [[Clint Eastwood]].
Fa sovint personatges amb saviesa i determinació: és el jutge Leonard White a ''[[La foguera de les vanitats]]'' (1991), el presoner modèlic a ''[[Cadena perpètua (pel·lícula)|Cadena perpètua]]'' (1995), el detectiu lúcid i experimentat enfront de l'impetuós [[Brad Pitt]] a ''[[Seven]]'' (1996), el President dels Estats Units a ''[[Deep Impact (pel·lícula)|Deep Impact]]'' (1997), el tenaç inspector que interroga [[Gene Hackman]] a ''[[L'ombra de la sospita]]'' (2000), el cap de l'analista de la CIA Jack Ryan ([[Ben Affleck]]) a ''[[La suma de totes les pors]]'' (2002) o finalment l'artista cec que protegeix Jet Li a ''[[Danny the Dog]]'' (2004).
Mostra un cert compromís polític, i pren partit per la població negra americana, fent de [[Malcom X]] a la televisió a ''[[Death of the Prophet]]'' (1981), un [[Abolicionisme|abolicionista]] a ''[[Amistad]]'' (1997), i denuncia l'[[apartheid]] a ''[[Bopha!]]'' (1993), la seva primera pel·lícula com a director. Paral·lelament als seus papers de vell amb seny, fa papers inesperats: delinqüent salvatge a ''[[Nurse Betty]]'' (2000), és un coronel amb tèrboles ambicions a ''[[Dreamcatcher]]'' (2003), i fins i tot fa de Déu a la comèdia ''[[Bruce molt poderós]]''. Als 68 anys, obté finalment el reconeixement de la professió guanyant l'[[Oscar al millor actor secundari]] pel seu paper d'antic boxejador borni a ''[[Million Dollar Baby]]'' (2005) del seu fidel amic [[Clint Eastwood]].
| |||