Monisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Ampliació de l'article per tal de deixar que sigui un esborrany |
||
Línia 1:
El
Reben el nom de '''monisme''' totes aquelles postures [[filosofia|filosòfiques]] que sostenen que l'[[univers]] està constituït per una sola [[arkhé]] o substància primària. Així, segons els monismes [[materialisme|materialistes]], tot es redueix, a última instància, a matèria, mentre que per els espiritualistes o per l'[[idealisme]] (especialment, el [[Hegel|idealisme hegelià]]), aquest principi únic seria l'esperit.
Una de les contribucions monistes més conegudes a la metafísica va ser elaborada per [[Leibniz]] i és la seva teoria de les "mònades", tal como la va exposar a la ''[[Monadologia|Monadologie]]''. Les mònades són a l'àmbit metafísic el que els àtoms són a l'àmbit físic/fenomènic; les mònades són els elements últims conformadors de l'[[univers]]. Són "formes substancials de l'ésser", amb les següents propietats: són eternes, indescomponibles, individuals, subjectes a les seves pròpies lleis, no-interactives, i cada una és un reflex de tot l'univers en la seva harmonia preestablerta.
A tall d'exemple de la teoria monista citem també als antics filòsofs [[Índia|hindús]], per a ells l'observat pels sentits i les relacions de causalitat quotidianes són una il.lusió, de manera que només hi ha una realitat: Déu.<ref>La doctrina vèdica de que el món és "del material de l'art" (''mâyâ-maya'') no és una doctrina de la "il.usió", sinó que distingeix tant sols entre la realitat relativa de l'artefacte i la realitat major de l'Artífex en què subsisteix el paradigma.</ref> Per tant, Déu és aquella causa primera que explica la resta de l'univers. Per als filòsofs monistes materialistes contemporanis la matèria formada en el [[Big Bang]] va donar lloc a l'univers i només aquesta matèria explica la realitat.
Els '''filòsofs monistes''' són un conjunt de [[filòsof|filòsofs]] [[Grècia_antiga|grecs]] anteriors als [[filòsofs pluralistes]] que a diferència d'aquests creuen que hi ha un sol element inicial a partir del qual es crea tot (''[[arkhé]]'').▼
Alguns monistes són:
Linha 16 ⟶ 15:
*[[Xenòfanes de Colofó]]
*[[Parmènides]]
*[[Demòcrit]]
*[[Spinoza]]
*[[Leibniz]]
*[[David Hume|Hume]]
*[[Hegel]]
== Explicacions monistes ==
▲Els
'''El monisme materialista'''
Defensa que l'home és un ésser físic i material. [[Demòcrit]] (el qual defensava que el principi constitutiu de l'univers, o arkhé, era l'[[àtom]]) sostenia que tota realitat és un compost material fruït de la unió d'àtoms. Per això l'ésser humà és pura matèria, i per tant no existeix immortalitat de l'ànima. El materialisme de Demòcrit es va enfortint al llarg dels segles XVII al XIX i XX, a través de filòsofs com [[Paul Henri Dietrich|D`Holbach]], [[Diderot]] i [[Julien Offray de La Mettrie|La Mettrie]], que va escriure l'''Home Màquina''. Per aquest, l'ànima és una part material del cos identificada amb el cervell. Així, som màquines molt complexes que no necessitem d'una direcció externa (ànima) per a realitzar les nostres funcions. El materialisme mecanicista de La Mettrie va ser substituït en el segle XIX pels de [[Marx]] i [[Darwin]]. Dins del monisme materialista, es distingeixen diverses posicions com el [[conductisme]] i el [[reduccionisme fisicalista]]. La posició materialista que més importància ha tingut és el [[reduccionisme fiscalista]], que explica als estats mentals com a estats neurofisiològics del cervell. És a dir, la relació entre ment i cos no és una problemàtica, perquè els estats mentals passen a formar amb aquesta teoria a l'àmbit físic.
'''El monisme espiritualista'''
Oposat a l'anterior, defensa que l'home és solament esperit, afirma que tot lo real és mental, és a dir, que tot el que existeix és la percepció de la teva ment. No existeix matèria, sinó que tot és fruït de la imaginació. L'ésser humà és concebut com una ment que es percep a si mateixa i a la dels altres. En paraules de [[Berkeley]], “esse est percipi” (ser és ser percebut), és a dir, la realitat consisteix en percebre o ser percebut. Només existeix una única realitat espiritual. Així que no té sentit afirmar la independència del cos o matèria, ja que només són fruït de la nostra percepció.
Com a exemple particular d'aquesta corrent espiritualista ens podem fixar en el monisme idealista [[Hegel|Hegelià]] que, partint de la historicitat de l'ésser, es sosté en que l'ésser de la realitat objectiva és el no-ésser: només existeix de manera ideal (en el sentit de que només existeix en la idea) i aquesta és la realitat. Alhora la tensió permanent entre l'ésser i el no-ésser (en aquest cas entre lo ideal i lo real) és el que dóna peu al desenvolupament dialèctic de l'esperit humà (en el sentit alemany del concepte).
Una aplicació concreta de l'anàlisi de la [[dialèctica]] idealista és el cas del desenvolupament històric del llenguatge, com a unitat de la llengua i de la parla. Aquí s'observa que la llengua és ideal i general, mentre que la parla, a la seva pràctica, és completament particular; és més: la parla és un conjunt de realitzacions concretes de la seva idealitat. De tota manera, la tensió entre la llengua i la parla, com a exemple de l'ésser i el no-ésser, porta al seu desenvolupament històric i transformació tant de la idealitat de la llengua com de la pràctica de la parla. És seguint aquest patró que podem entendre la transformació del [[llatí]] a cada una de les [[llengües romàniques]].
'''El monisme intermedi'''
[[Spinoza]] (1632-1677) proposa una solució neutral. Spinoza no admet el [[dualisme]] [[cartesianisme|cartesià]] de les dues substàncies (material i espiritual). Per a ell, estem compostos per una sola substància que és [[Déu]], de la qual només coneixem dos atributs, l'extensió i el pensament. Són dos atributs de la mateixa realitat, de manera que el monisme intermedi considera que hi ha una única substància de la qual només en coneixem aquests dos atributs esmentats, de manera que, cos i ment són dos aspectes d'una mateixa cosa, i per això, ja no és necessari plantejar el problema de la seva interacció.
En l'actualitat una versió d'aquesta teoria ha estat desenvolupada pel filòsof americà [[Donald Davidson]].
== Notes ==
{{listaref}}
[[Categoria:Conceptes filosòfics]]
| |||