Ja abans havien hagut les proves experimentals per part del seu compatriota [[Louis Ducos de Hauron]], qui aconseguí la primera foto aen color reeixida ([[1872]]) o les de [[Gabriel Lippmann]], a la dècada de [[1890]], però ambdues exigien un temps d'exposició excessiu i processos massa feixuc i inoperants per a gaudir d'èxit comercial.
=== La invenció de l'autocrom ===
Els germans Lumière, interessats també a aconseguir un sistema definitiu per a la fotografia aen color, des de ja feia temps, tampoc havien tingut massa fortuna amb les seves proves. Poc després, l'aventura cinematogràfica, els absorbí tot el temps i energia al llarg del període [[1894]]- [[1903]] (anys que comprenen des de la invenció del [[cinematògraf]] fins a la del [[fotorama]]) mantenint-los allunyats d'aquesta recerca. Després de l'èxit més aviat escàs d'aquest darrer invent, van reprendre de nou el projecte anterior.
Van experimentar tot tipus de combinacions químiques fins que, finalment, [[Louis Lumière]] trobà la materia primera del seu futur invent: la patata.
Línia 19:
L'autocrom Lumière es posà a la venda el 1907 i, ja al [[1913]], la producció arribava a més de 6000 diàries.
Els autocroms van ser el millor sistema aen color fins que als anys trenta la companyia americana [[Kodak]] i l'alemanya [[Agfa]] van treure els seus sistemes molt més lleugers i moderns, en format carret i, tot i que els germans Lumière van contraatacar amb el seu propi sistema, el [[Lumicolor]], que utilitzava com a base principal el llevat de la cervesa, no van poder fer gran cosa contra la gran competència nord-americana.
[[Fitxer:Guetteur au poste de l'écluse 26.jpg|thumb|Autocrom Lumière de la 1a Guerra Mundial ([[1917]])]]
