Cingla: diferència entre les revisions

En el món militar també s'anomenen '''cingles''' les corretges que sostenen les [[Cartutxera|cartutxeres]], es passen per les espatlles (tot retenint-les amb les [[Musclera (indumentària)|muscleres]]) i, generalment, van connectades al [[cinturó]]; són part integrant de l'[[Equipament militar individual|equipament individual de campanya]] i, més concretament, del [[corretjam]] que en forma la infrastructura. En aquesta accepció concreta, el català ''cingla'' equival a l'anglès ''strap'', esp. ''cincha'', fr. ''bretelle de suspension'', it. ''cinghia'', etc.

Tradicionalment es duia una sola cingla, en [[bandolera]], amb la cartutxera penjant sobre la cuixa. En el període de les guerres revolucionàries i napoleòniques s'imposà el sistema de dues cingles travessades sobre el pit. A mitjans segle XIX, quan la [[casaca]] és substituïda per la [[guerrera]] i aquesta es combina amb [[cinturó]], apareix el sistema de dues cingles dutes verticalment, unides per l'esquena en forma de X o de Y i connectades al cinturó per davant; això permetia dur dues cartutxeres, generalment en posició frontal. El nou sistema anà generalitzant-se progressivament, ja era el; predominant pels volts de 1900 i, és la base dels sistemes actuals.

Tradicionalment les cingles, i el [[corretjam]] en general, eren de cuir o pell, en color natural o tenyides de negre. El 1908 l'exèrcit britànic revolucionà el camp de l'equipament miliar en substituir el cuir per un teixit de malla elàstica, l'anomenat ''web'' o ''webbing'', en el color de l'uniforme, que resultava molt més pràctic i barat, i amb el qual tot l'equipament anava connectat, de manera que podia posar-se i treure's ràpidament, com si fos una sola peça. A partir de la segona postguerra mundial la pràctica totalitat d'exèrcits del món adoptaren corretjams en teixit ''webbing'', el qual forma la base dels usats actualment.