Quark u: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ar, bg, cs, en, eo, et, eu, fa, fr, ga, he, hr, hu, it, ja, ko, lt, lv, ms, no, pl, pt, ru, sh, sk, sl, tr, uk, vi, zh |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''quark amunt''', en [[anglès]] '''''quark up''''' o '''quark u''', representat internacionalment pel [[símbol]] '''u''', és un dels sis [[quark]]s existents a la natura. És un element fonamental de la [[matèria]] (la major part de la qual està formada per quarks i [[leptons]]) que es caracteritza per tenir una [[càrrega elèctrica]] de +2/3 de la [[càrrega elèctrica#càrrega elèctrica elemental|càrrega elemental]], un [[isospín feble]] (isospín a la [[força nuclear feble]]) de +1/2 i un [[Sabor (física)|gust]] de +1/2. La seva [[massa]] podria estar entre 1'5 M[[electrovolt|eV]]/[[velocitat de la llum|c]]<sup>2</sup> i 4'0 MeV/c<sup>2</sup>, tot i que no es coneix del cert. La seva [[antipartícula]] és l'antiquark amunt.
El quark amunt, '''u''', i el [[quark avall]], '''d''', són els dos quarks de primera generació, més estables que els demés i que es van mantenir més d'un [[segon]] després al ''[[Big Bang]]'', tot i que sempre agrupats en [[hadrons]], com per exemple [[protons]] o [[neutrons]]. Com els altres quarks, el quark amunt té [[càrrega de color]]; "vermella", "verda" o "blava"; i és sensible a la [[força nuclear forta]] portada per [[gluons]]. Un protó, per exemple, està format per dos quarks amunt i un avall, mentre que un neutró l'és per un amunt i dos avalls. Les masses del protó i del neutró són semblantes, cosa que fa que es comportin de manera essencialment igual front a les forces nuclears fortes.<ref>''Sobre el premi Nobel de Física 1999'', de Domènec Espriu, a ''Els premis Nobel de l'any 1999: Cicle de conferències'', [[Institut d'Estudis Catalans]], [[2003]]. ISBN 9788472835221 {{ca}}</ref>
| |||