Teoria de l'elecció pública: diferència entre les revisions

La ((((( teoríateoria de lal'elecció elección uo opciónopció pública ))))) (((( Public choice theory )))) , tratatracta de ligarlligar lal'ECONOMIA ECONOMÍA conamb la POLÍTICA a través del ESTADOde l'ESTAT, entendidoentès comocom la suma de voluntades INDIVIDUALESvoluntats INDIVIDUALS, paraper saber cuales sonsón losels factoresfactors que determinandeterminen cuales sonsón lasles políticaspolítiques que eligeelegeix el Estado del'Estat d'entre lasles diferentesdiferents opcionesopcions que a esteaquest se leli presentanpresenten. SeEs dividedivideix en ElecciónElecció Pública Positiva que estudia lasles DECISIONESDECISIONS colectivascol·lectives o públicaspúbliques de losdels agentesagents políticospolítics , yi en EconomíaEconomia Política Constitucional que pretendepretén desarrollardesenvolupar un marcomarc institucional que aminoredisminueixi el PODER POLÍTICOPOLÍTIC frente adavant la SOCIEDADSOCIETAT CIVIL. ..

PartiendoPartint del INDIVIDUALISMOde METODOLÓGICOl'INDIVIDUALISME METODOLÒGIC, sostienesosté la PREMISAPREMISSA que el comportamientocomportament dedels losBURÒCRATES BURÓCRATASi yPOLÍTICS POLÍTICOS esés maximizador del PRESUPUESTOPRESSUPOST PÚBLICOPÚBLIC principalmenteprincipalment buscandobuscant susels propiosseus interesespropis yinteressos despuési buscaradesprés busqués el bienestarbenestar social. AdemásA més estudia lasles eleccioneseleccions fuerafora del mercado mercat, esés decira dir, eleccioneseleccions comocom a procesoprocés social que involucra aels losindividus individuos independientementeindependentment de sula seva voluntadvoluntat paraper tomarprendre decisionesdecisions colectivascol·lectives yi públicaspúbliques. ..

En general , estudia losles "fallosfallades del gobiernogovern" comocom una respuestaresposta antedavant quienesdels sostienenqui sostenen que el GOBIERNOGOVERN debeha d'intervenir antedavant losde les denominadosdenominades FALLOSFALLADES DE MERCADO ; asíaixí postula que la evidencial'evidència científica señalaríaassenyalaria alel gobiernogovern -yi no al mercadomercat- comocom el entel'ens que debeha de ser limitadolimitat o reducidoreduït por elpel bienestarbenestar de la sociedadsocietat. ..

(==) La teoríateoria (==) ..

Un economista llamadocridat JAMES M. BUCHANAN descubrióva descobrir que era posiblepossible lal'aplicació aplicacióni y la extensiónl'extensió de la TEORÍATEORIA ECONÓMICAECONÒMICA a lasles opcionesopcions políticaspolítiques yi gubernamentalesgovernamentals ; encontrandotrobant ademása més que era posiblepossible extenderestendre dichal'esmentada teoríateoria a lasles decisionesdecisions dedels losCIUTADANS CIUDADANOSper paraa efectosefectes de hacerfer posiblepossible la elecciónl'elecció entre lasles diversasdiverses opcionesopcions existentesexistents enal el MERCADOMERCAT POLÍTICOPOLÍTIC. DichoL'esmentat descubrimientodescobriment leli valióva valer el PREMIOPREMI NOBEL de economíad'economia en [[1986]]. ..

AdemásA més, yi comocom resultadoa delresultat análisisde antesl'anàlisi precisadoabans necessitada, Buchanan realizóva realitzar un descubrimientodescobriment que tambiéntambé parecesembla una verdadveritat de perogrullo: LasLes decisiones políticasdecisions polítiques, que sonsón lasles realizadasrealitzades porpels losestaments estamentosde dell'Estat Estado encargadosencarregats del manejomaneig estatal , necesariamentenecessàriament generangeneren costos a losals particularesparticulars yi a la sociedadsocietat en suel seu conjuntoconjunt. AsimismoAixí mateix, lasles decisionesdecisions políticaspolítiques no leli cuestancosten ala Estadol'Estat comocom a tal , sinosinó a todostots losels que sees encuentrantroben bajosota el dominiodomini de dichol'esmentat estadoestat. El costocost de la tomapresa de decisióndecisió sees convertíaconvertia entoncesllavors en un factor que influyeinflueix decididamentedecididament en la eficiencial'eficiència yi losels efectosefectes de la decisióndecisió política. ..

ComoCom resultadoa resultat de la constataciónconstatació referida en losels párrafosparàgrafs precedentesprecedents , yi dadoja que losels EstadosEstats administranadministren bienesbéns y fondosi fons, losels cualesquals porper definicióndefinició sonsón públicospúblics , el pueblopoble deberíahauria tenerde tenir la posibilidadpossibilitat de recurrirrecórrer a mecanismosmecanismes previstos porper la leyllei yi de obligatorio cumplimientod'obligatori compliment, que leli permitanpermetin controlar ei intervenir en lasles decisiones dedecisions losdels actoresactors públicospúblics. ..

La teoríateoria antesabans referida resulta importanteimportant paraper comprendercomprendre diversos fenómenosfenòmens políticospolítics yi jurídicosjurídics que sees dandonen en la realidadrealitat. AsimismoAixí mateix, permitepermet entenderentendre la razónraó porper la cualqual lasles normasnormes jurídicasjurídiques constitucionalesconstitucionals debens'han elaborarsed'elaborar de tal formamanera que permitanpermetin un adecuadoadequat control del comportamientocomportament delde Estadol'Estat porper partepart delde l'electorat electoradoi ya ademásmés permitepermet entenderentendre tambiéntambé porqueperquè dichol'esmentat control resulta indispensable. ..

(==) El rol de la constituciónconstitució (==) ..

En esteaquest orden de ideasordre d'idees, sonsón lasles CONSTITUCIONESCONSTITUCIONS dedels losEstats Estadosles las encargadasencarregades de hacerfer posiblepossible dichol'esmentat control. Ello Això, que tambiéntambé parecesembla una verdad evidenteveritat evident, no se s'ha tenidotingut en cuentacompte en la mayoríamajoria dedels los paísespaïsos en losels cualesquals existehi ha una norma constitucional másmés o menosmenys coherentecoherent. YI esés que en realidadrealitat lejoslluny de configurar - yi/o de regular adecuadamenteadequadament - mecanismosmecanismes de fiscalizaciónfiscalització entre electoreselectors yi gobiernosgoverns , lasles constitucionesconstitucions políticaspolítiques de lasles diversasdiverses nacionesnacions elaboranelaboren únicamenteúnicament controlescontrols ala l'interior del Estadode l'Estat, amparadosemparats en el conceptoconcepte de separaciónseparació de poderes poders, conceptoconcepte que resulta ser un presupuestopressupost necesarionecessari , peroperò que no resulta ser suficientesuficient paraper conjurar la posibilidad depossibilitat d'un régimenrègim autoritarioautoritari. ..

(===) El comportamientocomportament del funcionariofuncionari públicopúblic (===) ..

YI esés que , una vezvegada aplicadoaplicada el análisisl'anàlisi económicoeconòmica al comportamientocomportament del FUNCIONARIO públicoFUNCIONARI públic, debemoshem concluirde necesariamenteconcloure quenecessàriament ésteque aquest, comocom ser racional , busca maximizarmaximitzar la UTILIDADUTILITAT dedel su cargoseu càrrec, esés decira dir, obtenerobtenir el máximomàxim provechoprofit del mismomateix. Y I, comocom resultadoa deresultat ellod'això cuandoquan el funcionariofuncionari esés un políticopolític conamb un cargo importantecàrrec important, éste va aaquest buscarbuscarà crear lasles condicionescondicions adecuadasadequades paraper poder ser reelegidoreelegit , asíaixí comocom procurar elevar la cuotaquota de PODER de la que gozagaudeix. ComoCom evidentea consecuencia deevident elloconseqüència d'això, nosotrosnosaltres debemoshem deducirde deduir que ell'Estat Estadotendeix tiende necesariamentenecessàriament a elevar el poder material delde quequè gozagaudeix. ResultaEs entoncesresulta llavors una UTOPÍAUTOPIA considerar que el ESTADO l'ESTAT, podrápodrà controlarsecontrolar-se a sísi mismomateix de manera espontánea espontània, aunqueencara existanque hi hagi en suel seu interior mecanismosmecanismes de FISCALIZACIÓNFISCALITZACIÓ entre losels órganosòrgans que loel componen. ..

(==) Véasees tambiénVegi també (==) ..

* INTERÉSINTERÈS PÚBLICOPÚBLIC ..

* NUEVANOVA ECONOMÍAECONOMIA POLÍTICA ..

* TEORÍATEORIA DE LA ELECCIÓNL'ELECCIÓ RACIONAL ..

* BUROCRACIABUROCRÀCIA ..

* BIENBÉ COMÚNCOMÚ (ECONOMÍAECONOMIA POLÍTICA) ..

(==) EnlacesEnllaços externosexterns (==) ..

* [http://www.uv.es/ecoinst/ipe/cuadern96.pdf Sobre el enfoquel'enfocament de la Elecciónl'Elecció Pública Positiva y lai Economíal'Economia Política Constitucional: potencialidadespotencialitats yi limitacioneslimitacions] ..

* [http://www.cadep.ufm.edu.gt/ CentroCentre paraper ela Análisisl'Anàlisi de lasles DecisionesDecisions PúblicasPúbliques -Public Choice-] , de la UNIVERSIDADUNIVERSITAT FRANCISCO MARROQUÍN de Guatemala ..

* [http://www.elindependent.org/temas/list.asp?subId=58 ElecciónElecció pública] , artículosarticles delde l'INDEPENDENT INSTITUTE ..

[[Categoría:Política económicaeconòmica]] ..

[[Categoría:Teorías políticaspolítiques]] ..

[[Categoría:Teoría de la decisióndecisió]] ..

[[Categoría:Conceptos liberalesliberals]] ..

{{ BuenoBo .3. zh}} ..

[[ar:نظرية الخيار العام]] ..

[[be:Тэорыя грамадскага выбару]] ..

[[cs:Teorie veřejnéveejné volby]] ..

[[fa:نظریه انتخاب عمومی]] ..

[[fr:Théorie desdonis choix publics]] ..

[[hi he:תאוריית הבחירה הציבורית]] ..

[[ja:公共選択論]] ..

[[lv:SabiedriskāsSabiedrisks izvēlesizvles teorija]] ..

[[sk:Teória verejnej voľbyvoby]] ..

[[zh:公共選擇理論]] ..

ECONOMÍAECONOMIA ..

ESTADOESTAT ..

DECISIONESDECISIONS ..

PODER POLÍTICOPOLÍTIC ..

SOCIEDADSOCIETAT CIVIL ..

PREMISAPREMISSA ..

BURÓCRATASBURÒCRATES ..

POLÍTICOSPOLÍTICS ..

GOBIERNOGOVERN ..

FALLOSFALLADES DE MERCADOMERCAT ..

CIUDADANOSCIUTADANS ..

MERCADOMERCAT ..

POLÍTICOPOLÍTIC ..

PREMIOPREMI NOBEL ..

FUNCIONARIOFUNCIONARI ..

UTILIDADUTILITAT ..

UTOPÍAUTOPIA ..

ESTADOESTAT ..

NUEVANOVA ECONOMÍAECONOMIA POLÍTICA ..

TEORÍATEORIA DE LA ELECCIÓNL'ELECCIÓ RACIONAL ..

BUROCRACIABUROCRÀCIA ..

BIENBÉ COMÚNCOMÚ (ECONOMÍAECONOMIA POLÍTICA) ..

UNIVERSIDADUNIVERSITAT FRANCISCO MARROQUÍN ..