Bullangues: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
En conjunt, però, les Bullangues són l'expressió de les tensions socials sorgides al sí de la societat catalana arran de l'extensió de les relacions socials capitalistes.
[[Fitxer:Ripoll-fanatisme-laic-1835-1 (aquarela de Soler i Rovirosa).png|thumb|esquerra|Església del [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|Santa Maria de Ripoll]] deprés de les Bullangues de [[1835]] ]]La primera onada de Bullangues s'inicià quan, arran de les cremes de convents, al juliol de [[1835]], alguns sectors del liberalisme barceloní decidiren aprofitar el malestar popular per forçar el govern de l'Estatut reial a entrar en el camí de les transformacions liberals. La por que es produís una repressió generalitzada va desencadenar la primera
L'any [[1840]], just acabada la Primera Guerra Carlina, s'inicià el segon cicle de Bullangues. L'estiu d'aquell any, la cort (amb regència de [[Maria Cristina]], esposa del difunt [[Ferran VII]]) es trasllada a [[Barcelona]] en creure que la capital catalana era més segura que [[Madrid]]. Les revoltes, però, no s'aturen i el poble es concentra el [[18 de juliol]] a la Plaça de Sant Jaume per manifestar-se contra el govern. La conseqüència més directa dels avalots és la fugida a [[França]] de la regent que desemboca en una pujada al poder del general [[Espartero]], tampoc gens afí a les revoltes populars.
| |||