Ahlat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m orto
Línia 1:
'''Akhlat''' (armeni '''Khelat''' o '''Khilat''') fou una ciutat de la punta nord-est del [[Llac Van]].
 
Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l’arribadal'arribada d’àrabsd'àrabs, i el [[772]] va integrar-se en els dominis delde l'emir qaisita de [[Manazkert]].
 
El [[918]] fou atacada perpel el bizantibizantí Joan Curcuas. El [[939]] va entrar a la ciutat Sayf al-Dawla. El [[964]] fou ocupada per Nadja.
 
El [[marwànida]] Badr la va ocupar el [[983]] i va restar a les seves mans fins el [[1071]] any en quequè, després de la batalla de [[Manzikert]], fou ocupada personalment pel seljúcida Alp Arslan.
 
El [[1100]] fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant mesmés d'un segle va ser possessió dels [[Shah Armen]] fins el [[1207]] en quequè la va ocupar l'[[ayyúbida]] Al-Awhad, fill de d'Al-Adil; a la seva mort el [[1212]] va passar al seu fill Al-Ashraf, període durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades ([[1208]] i [[1210]]) pels georgians.
 
El [[1230]] fou ocupada pel [[Khwarizmshah]] Djalal a-Din Mangburni, però el [[1232]] fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el seljúcida Ala al-Din Kaikubad I a [[Erzindjan]] i el [[1233]] aquest darrer va ocupar la ciutat.
Línia 13:
Fou ocupada pels mongols el [[1244]] i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrèmol el [[1246]]. Després de la conquesta de Bagdad el [[1258]] els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regió. Akhlat va quedar en el domini dels [[IlKhan]], i després dels seus successors els [[Jalaírides]] i [[Ak Koyunlu]].
 
El [[1548]] va ser ocupada pels [[otomans]] però després la van perdre davant el perses (Shah Thamasp I) i fou arrasada. Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el [[1555]] i van reconstruir la ciutat. En els següents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sultà, fins que fou posada sota administració directa el [[1847]]. Fou cap d'un ''Kada'' (''Ilče'') o districte del vilaiat de [[Bitlis]].
 
A la ciutat es conserven nombroses tombes dels segles XVI (i d'altres temps) i alguns monuments. La tomba de Ertoghrul, suposat pare d'Othman (l’ancestrel'ancestre deldels Otomans) esés de dubtosa identitat.
 
[[Categoria:Ciutats de Turquia]]