ATSC: diferència entre les revisions

La trama de transport està basada en [[MPEG-2]] i proporciona la flexibilitat per entregar una àmplia varietat de imatges, so i serveis de dades.<br>

 

Els senyals ATSC estan dissenyats per utilitzar 6 MHz d’ample de banda igual que els canals de televisió [[NTSC]], així doncs, poden ubicar-se dins d’un canal convencional de televisió analògica.<br>

 

Un cop els senyals d’àudio i vídeo han estat comprimits i encapsulats, la trama de transport pot ser modulada de diferents maneres depenent del mètode de transmissió. Per els sistemes de [[televisió digital terrestre]] (ATSC-T) s’utilitza la [[modulació]] [[8-VSB]] (modulació en banda lateral vestiginal) que arriba als 19.39 Mbps. En canvi, en els sistemes de televisió digital per cable (ATSC-C) s’utilitza la modulació [[16-VSB]] que arriba fins als 38.6 Mbps. A [[DVB-T]] i [[ISDB-T]] s’utilitza [[modulació]] [[COFDM]].

 

La versió d’alta definició ([[HDTV]]) permet reproduir imatges amb cinc vegades més de píxels que la versió de televisió clàssica [[NTSC]] en pantalla 16:9, ofereix fins a sis canals de so i l’escombrat pot ser en mode progressiu o entrellaçat.<br>

 

==Funcionament==

 

Es Codifica la senyal de vídeo amb [[MPEG]], s’aplica aquesta senyal al multiplexor. Per altra banda, es mostreja la senyal d’àudio a 48 KHz, es codifica en format [[AC-3]] i també s’aplica la senyal al multiplexor, al mateix on apliquem la senyal de vídeo. També en aquest multiplexor introduïm les dades de serveis auxiliars i de control (per identificar l’emissora, el programa, els serveis interactius,...).

 

A la sortida del multiplexor tenim un flux de dades (amb vídeo, àudio i els altres serveis complementaris) que entra en el bloc de transport on es divideix en paquets de 188 bytes.

 

Els paquets de 188 bytes entren al codificador de canal on es realitzen dos tipus de codificació: codificació [[R-S]] i codificació [[FEC]]. A la sortida tenim trames de 626 segments (313 segments per cada camp i 4 bits per segment). Els 313 segments inicials són de sincronització i equalització del receptor, els següents 312 segments contenen el paquet de dades de 188 bytes i les 20 paraules que incorpora la codificació contra errors [[FEC]], mencionada anteriorment.

 

S’utilitza el mode [[Trellis]] per codificar les dades, amb el que aconseguim el mapa de constel•lació de bits necessari per aconseguir la modulació en vuit nivells discrets d’amplitud ([[8-VSB]]).