Orde Mequitarista: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 47:
===Escissió i reunificació===
L'orde s'enriqueix pels llegats i donacions dels fidels. Les tensions internes, però, provocades pel comportament de l'abat Melkhonian, fan que en [[1772]] l'orde s'escindeixi: mentre que part de la comunitat roman a Venècia, una altra part elegeix un nou abat i en marxa per instal·lar-se a [[Trieste]], on són acollits per les autoritats del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Finalment, en [[1810]] marxen a [[Viena]] on hi haurà la seu de la branca escindida, anomenada '''Congregatio Mechitarista Vindobonensis''' ('''Congregació Mequitarista de Viena'''). Les dues branques tingueren activitats similars (la branca vienesa també hi estableix una impremta), tot i que la vienesa s'allunyà més de les posicions teològiques i canòniques de la [[Cúria Romana]]. El [[2000]], les dues branques es reunificaren.
En 1810, els mequitaristes foren l'únic orde monàstic exempt de l'abolició decretada per [[Napoleó I]]. En 1816, el monestir de San Lazzaro fou visitat per [[Lord Byron]], que, admirat per la seva biblioteca i activitat, hi comença a estudiar l'armeni. S'obrí un convent i col·legi de laics a [[Pàdua]] i en [[1846]], arran d'un llegat, un altre a [[París]]. A més, s'establiren unes catorze cases al llarg del segle XIX a [[Àustria-Hongria]], [[Rússia]], [[Pèrsia]] i [[Turquia]], on hi havia, en començar el segle XX, uns 150 monjos.
| |||