|
El '''fauvisme''' és un [[Pintura|moviment pictòric]] expressionista de principis de [[segle XX]] sorgit a [[París]] durant un breu període ([[1904]]-[[1907]]), entorn als artistes [[Henri Matisse]], [[André Derain]] i [[Maurice Vlamink]]. També foren fauvistes [[Georges Braque|Braque]], Friesz, [[Georges Rouault|Rouault]], [[Albert Marquet|Marquet]], [[Raoul Dufy|Dufy]] i [[Kees van Dongen|van Dongen]]. El nom els fou donat (pejorativament) per [[Louis Vauxcelles]] en la crítica que va fer del Saló de Tardor de [[1905]]. En francès, "Fauves" vol dir "bèsties salvatges".
{{Infobox_País | nome_oficial = 日本国<br />''Nihon-koku'' / ''Nippon-koku''<br />Xapón
| nome_común = Xapón
| de = de
| imaxen_bandera = Flag of Spain.svg
| imaxen_escudu = Flag of Ghana.svg
| imaxen_escudu_tamañu = 120px
| símbolos =
| imaxen_mapa = LocationMapJapan.svg
| lema_nacional = ''Paz y Progresu''
| himnu_nacional = ''[[Kimi ga yo]]'' <center>[[Archivu:Kimi ga Yo 1930.ogg]]</center>
| capital = [[Tokiu]]¹[[Archivu:PrefSymbol-Tokyo.svg|right|20px]]
| capital_población = 12.526.573
| capital_coor_fmt =
| capital_coor = 35°41'N139°46'E 35° 41’ N 139° 46’ E
| ciudá_principal = [[Tokiu]]
| idiomes_oficiales = [[xaponés]]²
| gobiernu = [[Monarquía constitucional]]
| dirixentes_títulos = [[Emperador de Xapón|Emperador]]<br /> [[Primer Ministru de Xapón|Primer ministru]]
| dirixentes_nomes = [[Akihito]]<br />[[Naoto Kan]]
| fundación = Formación
| fundación_hitos = - [[Día de la Fundación Nacional|Fundación]] <br />- [[Restauración Meiji]] <br />- [[Constitución de Xapón|Constitución actual]] <br />- [[Tratáu de San Francisco]]
| fundación_feches = <br /> [[11 de febreru]] de 660 [[a. C.]] <br /> [[3 de xineru]] de [[1868]] <br />[[3 de mayu]] de [[1947]]<br /> [[28 d'abril]] de [[1952]].
| superficie = 377.835
| superficie_puestu = 61
| superficie_agua = 0,8 %
| llendes = nun tien
| costes = 29.751 km
| población = 127.417.244
| población_puestu = 10
| población_densidá = 336
| PIB = $ 4.346.008 mil
| PIB_añu = 2007
| PIB_puestu = 3
| PIB_per_cápita = $ 34.011 (2007)
| moneda = [[Yen]] ¥ ([[ISO 4217|JPY]])
| xentiliciu = Xaponés, -esa, -és (-eso)/ Nipón, -ona, -ón (-ono)
| horariu = [[UTC]] + 9
| horariu_branu = nun aplica nengún
| cctld = [[.jp]]
| códigu_telefónicu = 81
| prefixu_radiofónicu = 8JA-8NZ / 7JA-7NZ / JAA-JSZ
| códigu_ISO = [[ISO 3166-2:JP|392 / JPN / JP]]
| miembru_de = [[ONX]], [[OSCE]], [[APEC]], [[G-8]]
| notes = ¹ Ver [[Capital de Xapón]].<br />² Tamién se falen [[Ainu]] y [[Ryukyuense]] anque nun son oficiales.
}}
'''Xapón''', en [[xaponés]] 日本/Nihon o Nippon, oficialmente 日本国 ''Nihon-koku'' o ''Nippon-koku'', 'Tao de Xapón'; que significa lliteralmente: ''el país del orixe del sol'', ye un [[país insular]] del [[este d'Asia]]. Ta allugáu ente l'[[océanu Pacíficu]] y el [[mar del Xapón]], al este de [[China]], [[Rusia]] y la [[península de Corea]].
Xapón ta formáu por cuatro [[islla|islles]] principales: [[Honshū]], [[Hokkaidō]], [[Kyūshū]] y [[Shikoku]], que formen el 97% de la superficie total del país, y por otres 6.848 islles menores axacentes.
Tien una [[población]] de 127 millones de persones, la décima más numberosa del mundu. L'[[Área del Gran Tokiu|área metropolitana de Tokiu]], qu'inclúi a la ciudá capital de [[Tokiu]] y les [[prefectura|prefectures]] de la so contorna, ye l'área urbana más grande del mundu en términos de población, allugando a más de 30 millones d'habitantes.
Les islles de Xapón tuvieron habitaes dende'l periodu [[Paleolíticu Superior]]. Les primeres menciones escrites asocedieron de manera curtia en llibros d'[[hestoria de China]] del [[sieglu I]].
La influencia del mundu esterior siguío de llargos periodos d'aislamientu caracterizó la [[hestoria de Xapón]]. Desque s'adoptó una [[constitución]] en [[1947]], la forma de [[gobiernu]] de Xapón foi la d'una [[monarquía constitucional]], con un [[Emperador de Xapón|emperador]] y un [[parllamentu]] escoyíu, conocíu como la [[Dieta de Xapón|Dieta]].
Conocíu como «La tierra del sol naciente», ye una de les mayores [[Potencia mundial|potencies]] [[Economía|económiques]] del mundu.
Ye miembru de la [[Organización de les Naciones Xuníes]], [[G8]], [[Grupu de los cuatro|G4]] y [[APEC]]. Tamién ye'l sestu país [[Esportación|esportador]] y l'octavu [[Importación|importador]].
== Etimoloxía ==
El nome Xapón (''Nippon/Nihon'' 日本, significa lliteralmente: 'l'orixe del sol'), tien un orixe [[China|chinu]]: [[pinyin]] rì běn, [[Wade-Giles]] jih pen, l'[[oriente]], el llugar dende onde sal el [[sol]]. El [[kanji|calter]] 日 ye la evolución d'un [[círculu]] con un puntu central que representa al sol, y 本 simboliza'l [[raigañu (botánica)|raigañu]] d'un [[árbol]] y tamién tien el significáu d'orixe. La espresión «país del sol naciente» fai referencia a esta [[etimoloxía]] del nome en xaponés.
El nome en xaponés, ''Nippon'', ye utilizáu en [[sellu|sellos]] y n'eventos [[Deporte|deportivos]] internacionales, mentanto que ''Nihon'' ye utilizáu más comúnmente dientro de Xapón. L'adaptación [[occidental]] y [[asturianu|asturiana]], ''Xapón'', remanez del nome chinu. La pallabra utilizada nel [[chinu mandarín]] pa denomar al país foi rexistrada por [[Marco Polo]] como ''Cipangu'', probablemente la so treslliteración de ''rìběnguó'' ([[Wade-Giles]] ''jih pen kuo''). Nel [[malayu]] la pallabra china tresformóse en ''Japang'' y foi más llueu adoptada polos mercaderes [[Portugal|portugueses]] nel [[sieglu XVI]]. Estos, foron los primeros en llevar el nome a [[Europa]].
== Hestoria ==
''Artículu principal: [[Hestoria de Xapón]]''
Según la lleenda descrita nel ''[[Kojiki]]'' y nel ''[[Nihonshoki]]'', Xapón foi fundáu nel [[sieglu VII edC]] pol [[Emperador Jinmu]]. Mientres los sieglos [[sieglu V|V]] y [[sieglu VI|VI]], el sistema [[Caligrafía|caligráficu]] [[China|chinu]] y el [[budismu]] fueron introducíos xuntu con otres costumes chines al traviés de la [[Península de Coria|península coreana]] o direutamente dende [[China]]. Los [[emperador]]es fueron gobernantes oficiales, pero'l verdaderu poder permanecía xeneralmente en manes de poderoses cortes [[noble]]s, rexentes o [[shōgun|shogunes]] (gobernadores militares).
Mientres el [[sieglu XVI]], [[mercader]]es de [[Portugal]], de los [[Países Baxos]], d'[[Inglaterra]] y d'[[España]] llegaron a Xapón y fundaron misiones [[Cristianismu|cristianes]].
En [[1549]], llegó a Xapón pa pedricar el cristianismu'l [[misioneru]] español [[xesuites|xesuita]] [[San Francisco Javier]] en desembarcando en [[Kagoshima]], [[Kyushu]], aprovechando les [[Ruta comercial|rutes comerciales]] portugueses.
A empiezos del [[sieglu XVII]], el [[shogunatu]] empezó a refugar les misiones cristianes, considerándoles precursores d'una conquista militar por fuerces [[Europa|europees]] y, como midida de protección, ordenó'l zarru de Xapón a toa rellación col mundu esterior sacante contautos acutaos con mercaderes chinos y neerlandeses na [[ciudá]] de [[Nagasaki]]. Esti aislamientu enllargóse mientres 251 años, hasta l'[[añu]] [[1854]], en que'l [[comodoru]] [[Estaos Xuníos|estaunidense]] [[Matthew Perry (militar)|Matthew Perry]] forzó l'abertura del Xapón a Occidente sol [[Tratáu de Kanagawa]].
[[Archivu:Samurai.jpg|thumb|200px|Un [[Samurái]] na so [[armadura]] ([[1860]]).]]
{{Commons|Japan|Xapón}}
{{Asia}}
{{entamu}}
[[Categoría:Xapón]]
[[Categoría:ONX]]
{{Enllaz AD|af}}
{{Enllaz AD|en}}
{{Enllaz AD|vi}}
[[ab:Иапониа]]
[[ace:Jeupun]]
[[af:Japan]]
[[als:Japan]]
[[am:ጃፓን]]
[[an:Chapón]]
[[ang:Iapan]]
[[ar:اليابان]]
[[arc:ܝܦܢ]]
[[arz:اليابان]]
[[as:জাপান]]
[[ay:Nihun]]
[[az:Yaponiya]]
[[ba:Япония]]
[[bar:Japan]]
[[bat-smg:Japuonėjė]]
[[bcl:Hapon]]
[[be:Японія]]
[[be-x-old:Японія]]
[[bg:Япония]]
[[bjn:Japang]]
[[bn:জাপান]]
[[bo:རི་པིན།]]
[[bpy:জাপান]]
[[br:Japan]]
[[bs:Japan]]
[[bug:ᨍᨛᨄ]]
[[bxr:Жибэн]]
[[ca:Japó]]
[[cbk-zam:Japón]]
[[cdo:Nĭk-buōng]]
[[ceb:Hapon]]
[[ch:Chapan]]
[[chr:ᏣᏩᏂᏏ]]
[[ckb:ژاپۆن]]
[[crh:Yaponiya]]
[[cs:Japonsko]]
[[csb:Japòńskô]]
[[cu:Ꙗпѡні́ꙗ]]
[[cv:Япони]]
[[cy:Japan]]
[[da:Japan]]
[[de:Japan]]
[[diq:Japonya]]
[[dsb:Japańska]]
[[dv:ޖަޕާނު]]
[[dz:ཇ་པཱན]]
[[ee:Japan]]
[[el:Ιαπωνία]]
[[en:Japan]]
[[eo:Japanio]]
[[es:Japón]]
[[et:Jaapan]]
[[eu:Japonia]]
[[ext:Japón]]
[[fa:ژاپن]]
[[fi:Japani]]
[[fo:Japan]]
[[fr:Japon]]
[[frp:J·apon]]
[[fy:Japan]]
[[ga:An tSeapáin]]
[[gag:Yaponiya]]
[[gan:日本]]
[[gd:An t-Seapan]]
[[gl:Xapón - 日本]]
[[gu:જાપાન]]
[[gv:Yn Çhapaan]]
[[ha:Japan]]
[[hak:Ngi̍t-pún]]
[[haw:Iāpana]]
[[he:יפן]]
[[hi:जापान]]
[[hif:Japan]]
[[hr:Japan]]
[[hsb:Japanska]]
[[ht:Japon]]
[[hu:Japán]]
[[hy:Ճապոնիա]]
[[ia:Japon]]
[[id:Jepang]]
[[ie:Japan]]
[[ilo:Japon]]
[[io:Japonia]]
[[is:Japan]]
[[it:Giappone]]
[[iu:ᓃᑉᐊᓐ/niipan]]
[[ja:日本]]
[[jbo:pongu'e]]
[[jv:Jepang]]
[[ka:იაპონია]]
[[kab:Japun]]
[[kbd:Япон]]
[[kk:Жапония]]
[[kl:Japani]]
[[km:ជប៉ុន]]
[[kn:ಜಪಾನ್]]
[[ko:일본]]
[[krc:Япония]]
[[ks:जापान]]
[[ku:Japon]]
[[kv:Япония]]
[[kw:Nihon]]
[[ky:Жапония]]
[[la:Iaponia]]
[[lb:Japan]]
[[li:Japan]]
[[lij:Giappon]]
[[lmo:Giapun]]
[[ln:Zapɔ́]]
[[lo:ປະເທດຍີ່ປຸ່ນ]]
[[lt:Japonija]]
[[ltg:Japoneja]]
[[lv:Japāna]]
[[mdf:Япунмастор]]
[[mg:Japana]]
[[mhr:Японий]]
[[mi:Nipono]]
[[mk:Јапонија]]
[[ml:ജപ്പാൻ]]
[[mn:Япон]]
[[mr:जपान]]
[[ms:Jepun]]
[[mt:Ġappun]]
[[mwl:Japon]]
[[my:ဂျပန်နိုင်ငံ]]
[[na:Djapan]]
[[nah:Xapon]]
[[nap:Giappone]]
[[nds:Japan]]
[[nds-nl:Japan]]
[[ne:जापान]]
[[new:जापान]]
[[nl:Japan]]
[[nn:Japan]]
[[no:Japan]]
[[nov:Japan]]
[[nrm:Japon]]
[[nv:Binaʼadaałtzózí Dinéʼiʼ Bikéyah]]
[[oc:Japon]]
[[or:ଜାପାନ]]
[[os:Япон]]
[[pam:Hapon]]
[[pap:Hapon]]
[[pdc:Japan]]
[[pih:Japan]]
[[pl:Japonia]]
[[pms:Giapon]]
[[pnb:جاپان]]
[[ps:جاپان]]
[[pt:Japão]]
[[qu:Nihun]]
[[rm:Giapun]]
[[ro:Japonia]]
[[roa-rup:Japonia]]
[[ru:Япония]]
[[rue:Японія]]
[[rw:Ubuyapani]]
[[sa:जापान]]
[[sah:Дьоппуон]]
[[sc:Giappone]]
[[scn:Giappuni]]
[[sco:Japan]]
[[sd:جاپان]]
[[se:Japána]]
[[sh:Japan]]
[[si:ජපානය]]
[[simple:Japan]]
[[sk:Japonsko]]
[[sl:Japonska]]
[[sm:Iapani]]
[[so:Jabaan]]
[[sq:Japonia]]
[[sr:Јапан]]
[[srn:Japan]]
[[ss:IJaphani]]
[[stq:Japan]]
[[su:Jepang]]
[[sv:Japan]]
[[sw:Japani]]
[[szl:Japůńijo]]
[[ta:ஜப்பான்]]
[[te:జపాన్]]
[[tg:Жопун]]
[[th:ประเทศญี่ปุ่น]]
[[ti:ጃፓን]]
[[tk:Ýaponiýa]]
[[tl:Hapon (bansa)]]
[[tpi:Siapan]]
[[tr:Japonya]]
[[tt:Япония]]
[[ty:Tāpōnē]]
[[udm:Япония]]
[[ug:ياپونىيە]]
[[uk:Японія]]
[[ur:جاپان]]
[[uz:Yaponiya]]
[[vec:Giapòn]]
[[vi:Nhật Bản]]
[[vo:Yapän]]
[[war:Hapon]]
[[wo:Sapoŋ]]
[[wuu:日本]]
[[xal:Ниxуудин Нутг]]
[[yi:יאפאן]]
[[yo:Japan]]
[[za:Nditbonj]]
[[zh:日本]]
[[zh-classical:日本]]
[[zh-min-nan:Ji̍t-pún]]
[[zh-yue:日本]]
[[zu:IJapani]]
Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'[[expressionisme alemany]], amb una base de protesta oposada al [[positivisme]], al [[naturalisme]] i a l'[[impressionisme]]. Les seves principals influències vénen de [[Paul Gauguin]] i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.
El Fauvisme, liderat per Henri Matisse ([[1869]]-[[1954]]), sorgí en oposició a la rígida metodologia del [[Neoimpressionisme]] de [[Georges Seurat]] i [[Paul Signac]], i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; també s'oposaven a l'ornamentalisme del [[Modernisme]] ([[Art Nouveau]]) i a l'evasió espiritualista del [[Simbolisme]]. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.
Malgrat concebien l'activitat artística com a un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics, com l'ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou [[Gustave Moreau]], a l'escola del qual estudiaren Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i [[Jean Puy|Puy]]. Moureau no ensenyava cap doctrina, sinó que obligava els seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica més adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin n'aprengueren la llibertat en l'ús del color, que portaren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraren la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes el quadre havia de ser expressió i en comptes de composició i ordre.
El [[1904]] Matisse pintà "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obra síntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al [[Saló dels Independents]] el [[1905]]. Derain se sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat i els seus colors cridaners li van causar el despreci de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a [[Cotlliure]], al Saló de Tardor de 1906. Allà també s'hi exposaren el "Retrat de la Sra. Matisse" de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París.
Matisse ja pintava de forma "fauve" inclús abans de 1900; les seves influències en aquesta època foren Pissarro i sobretot Cézanne; d'aquest últim aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el composen; no obstant, no acceptà la teoria del [[puntillisme]] perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne la seva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.
El [[1908]] publicà les seves idees en un article titulat ''Notes d'un Pintor'' on deia:
''...el que persegueixo es l'expressió..no puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los..La composició és l'art d'arreglar de forma decorativa els elements de què disposa el pintor per a expressar els seus sentiments...''
Refusava, no obstant, la immediatesa, car l'obra havia de sorgir de la ment de l'artista amb caràcter i contingut. En el cas de Matisse, aquest caràcter era fonamentalment serè, en oposició a d'altres actituds expressionistes. Es aquí on es troba la diferència entre l'expressionisme francès i l'alemany, que presentava les coses d'una forma molt més crua. Matisse volia fer un art, segons les seves pròpies paraules, "que sigui pur i serè, que no presenti temes depriments i que serveixi a tot tipus d'espectador com un descans de la fatiga intel·lectual". Matisse trobà la serenitat en les ceràmiques gregues i en els gravats japonesos. Practicà també l'escultura partint d'[[Auguste Rodin|Rodin]] i rebent classes de Bourdelle.
[[Maurice Vlamink]] era un anarquista convençut i col·laborà entorn al 1898 en els diaris Libertaire i Anarchie; era menys metòdic i pacient que els seus companys i el seu esperit compulsiu estava en consonància amb Van Gogh, per l'obra del qual sentia una profunda atracció. Aliè a qualsevol teoria, provava de pintar com un primitiu, transmetent, segons les seves paraules, el que veia de forma instintiva i sense mètode. Són característiques de la seva obra les línies d'impacte i els colors vibrants. Amb el temps abandonà els colors fauves i la seva paleta es féu més ombrívola, els seus paisatges més sòrdids i el seu caràcter pessimista.
Tot el grup se sentí influenciat per l'escultura africana, molt especialment Vlamink, que sostenia ser el seu descobridor a París.
Els fauvistes mai formaren un grup coherent i malgrat els seus èxits conjunts foren evolucionant per camins diversos. El grup entrà en crisi el [[1907]], amb l'aparició de "Les Senyoretes d'Avinyó" de [[Picasso]].
A [[Hispanoamèrica]], la influència dels moviments vanguardistes se sent només a partir dels [[anys vint|anys 1920]]; el fauvisme concretament fou decisiu en el desenvolupament dels brasilers [[Anita Malfatti]], [[Emiliano Cavalcanti]] i [[Vicente do Rego]]. Tots ells acaben practicant una mescla d'expressionisme i [[cubisme]].
[[Categoria:Avantguardes]]
[[an:Fauvismo]]
[[bg:Фовизъм]]
[[bs:Fovizam]]
[[cs:Fauvismus]]
[[da:Fauvisme]]
[[de:Fauvismus]]
[[el:Φωβισμός]]
[[en:Fauvism]]
[[eo:Faŭvismo]]
[[es:Fovismo]]
[[et:Fovism]]
[[eu:Fauvismo]]
[[fa:فوویسم]]
[[fi:Fauvismi]]
[[fr:Fauvisme]]
[[gl:Fauvismo]]
[[he:פוביזם]]
[[hr:Fovizam]]
[[hu:Fauvizmus]]
[[hy:Ֆովիզմ]]
[[id:Fauvisme]]
[[it:Fauves]]
[[ja:フォーヴィスム]]
[[ka:ფოვიზმი]]
[[ko:야수파]]
[[lt:Fovizmas]]
[[lv:Fovisms]]
[[mt:Foviżmu]]
[[nl:Les Fauves]]
[[nn:Fauvisme]]
[[no:Fauvisme]]
[[pl:Fowizm]]
[[pt:Fovismo]]
[[ro:Fauvism]]
[[ru:Фовизм]]
[[simple:Fauvism]]
[[sk:Fauvizmus]]
[[sl:Fauvizem]]
[[sr:Фовизам]]
[[sv:Fauvism]]
[[th:ลัทธิโฟวิสม์]]
[[tr:Fovizm]]
[[uk:Фовізм]]
[[vi:Trường phái dã thú]]
[[zh:野兽派]]
| 