Diferència entre revisions de la pàgina «Octavi I de Parma»

29 octets eliminats ,  fa 10 anys
→‎Duc de Parma: Ortografia
m (→‎Orígens familiars: Errada amb la data)
(→‎Duc de Parma: Ortografia)
==Duc de Parma==
[[Fitxer:Tizian 068.jpg|right|thumb|El [[papa]] [[Pau III]] amb el seus néts, el [[cardenal]] [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alexandre Farnese]] i Octavi I de Parma, pintat per [[Ticià]].]]
Octavi es convertí en senyor de [[Camerino]] el [[1540]], però renuncià a aquest títol en esdevenir el seu pare [[duc de Parma]] el [[1545]]. Després de l'assassinat, per part de la noblesa, de Pere Lluís I el [[1547]] les tropes de l'[[Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] ocuparen [[Piacenza]]. El [[papa]] [[Pau III]], pare del duc assassinat, intentà recuperar aquesta ciutat pel seu nét, si bé Octavi hagué de renunciar a la successió de Parma, on fou nomenat un llegatlegat papal. Octavi rebé, novament, el senyoriu de Camerino, i Parma fou cedida a l'esglésiaEsglésia.
 
Octavi I intentà apoderar-se de Parma per la força, havent d'entrar posteriorment en converses amb el governador [[Ferran Gonzaga]], legat papal. Aquesta rebel·lió d'Octavi, que intentà apoderar-se de Parma ade totatotes costatotes, es creu que accelerà la mort del papa el [[10 de novembre]] de [[1549]]. Durant l'interregne a la ciutat, intentà esdevenir governador de la mateixa, però l'elecció de Giovani Maria Giocchi com a papa [[Juli III]] acceleràfacilità el tràmit i es convertí en titular del ducat el [[1551]].
 
Aquest nomenament activàagrandí la seva enimistatenemistat amb el seu sogre, [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic]], el qual amenaçà d'invadirenvair la totalitat del ducat si no abandonava la ciutat de [[Piacenza]]. En aquell moment Octavi s'apropà al [[Regne de França]], imentre ambel laPapa intencióJuli d'arribarIII, aper unintentar acordaconseguir entreel Julisuport III i el propide Carles V, durant la realització delal [[Concili de Trento]], ordenà a Octavi la cessió de [[Parma]] novament a un llegatlegat papal. La negativa d'Octavi fou seguida d'amenaces d'[[excomunió]] per part del Sant Pare, la pèrdua dels seus feus i d'una nova amenaça d'invasió per part de l'emperador, però l'entrada de tropes franceses aconseguífeu aturar el setge a Piacenza. Amb l'arribada d'un acord entre Octavi I i Carles V, s'aconseguíse signà la pau, aconseguinti el duc parmesà aconseguí la recuperació dels seus feus a la [[Llombardia]] el [[1556]].
 
{{Inicia taula}}
73

modificacions