Uniformologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
La uniformologia sorgí a Europa a cavall dels segles XVIII i XIX i es desenvolupà en un món en què l'exèrcit (sota empremta primer aristocràtica, més endavant burgesa) era una institució central de la vida sociopolítica, dotada de gran prestigi i influència, malgrat el rebuig de les classes populars al servei. La disciplina s'afermà en el període napoleònic, quan el paper dels militars i la vistositat dels uniformes atenyen un màxim; i també en el pas del segle XIX al XX, quan hi ha canvis profunds en aquest camp (crepuscle dels uniformes llampants i multicolors) i es produeixen reformes uniformològiques sovintejades, doble fenomen que desvetlla l'interès per aquest patrimoni històric, així com imposa la necessitat de mantenir actualitzada la informació.
Actualment la bibliografia uniformològica, produïda en múltiples llengües, té un volum aclaparador, en forma de llibres i de revistes especialitzades, i hi ha força editorials que s'hi dediquen en exclusiva. Entre les principals llengües de la bibliografia uniformològica hi ha l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià; són també les llengües en què hi ha més tradició d'estudi unifornmològic no tan sols del propi medi linguístico-cultural, sinó també de l'àmbit internacional. D'altra banda, existeixen multitud de llocs web de matèria uniformològica, d'àmbit general o especialitzat, així com de caire informatiu o bé adreçats a la venda d'articles uniformològics (originals o reproduïts); sovint s'emmarquen en el món més ampli de l'anomenada ''militària''.
Els treballs uniformològica es basen, lògicament, en la il·lustració, acompanyada de text explicatiu i descriptiu. La il·lustració uniformològica pròpiament dita, feta expressament per a l'obra o article, pot anar complementada amb reproduccions fotogràfiques de documentació de l'època (dibuixos, quadres, fotografies, etc.). La il·lustració uniformològica normalment és en colors; en cas contrari, els colors s'indiquen mitjançant algun sistema convencional: ratllats, gamma de grisos, etc. Pren quatre formats principals:
| |||