Casc colonial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
 
[[Fitxer:Vereshchagin-Blowing from Guns in British India.jpg|thumb|left|Soldats britànics amb '''casc colonial''' executant sipais un cop vençuda la revolta (1858). Quadre de Vassili V. Veresxaguin (1884)]]
L'introductor del casc colonial en l'ús militar fou l'exèrcit britànic, en què se n'havien emprat extrareglamentàriament a partir de la [[Revolta dels Sipais]]. El 1860 s'oficialitzà per a les tropes britàniques de l'Índia, i el 1878 esdevingué la lligadura de campanya i passeig per a tot l'exèrcit britànic, incloent-hi la metròpoli, en substitució del [[xacó baix]]; la versió metropolitana, en color negre, era denominada oficialment ''home service helmet'' ('casc de servei metropolità'). El 1902, amb l'adopció de l'uniforme [[Caqui (color)|caqui]] per a tot l'exèrcit, fou novament rellegat al servei colonial.
 
La iniciativa britànica fou imitada de seguida per altres potències colonials, de manera que el casc colonial fou la lligadura característica dels exèrcits europeus a les colònies i en guerres colonials, sobretot a Àsia i Àfrica, entre la segona meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX. A partir de la [[Primera Guerra Mundial]] tingué la concurrència del [[casc]] d'acer. A mitjans segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la [[gorra]], la [[boina]] i el [[Barret militar|barret]] tou, o bé amb valor balístic (el casc d'acer).
 
EL 1902 l'exèrcit britànic substituí el casc colonial clàssic pel nou model Wolseley (''Wolseley helmet''), de disseny similar al [[salacot]] civil, i aquesta iniciativa fou imitada, així mateix, pels altres exèrcits colonials; de manera que els cascos d'ús colonial emprats pels diversos exèrcits, sobretot a partir d'[[Període d'entreguerres|entreguerres]], es poden considerar més aviat com a adaptacions militars del salacot civil que no pas com a cascos colonials del tipus vuitcentista.
 
A partir de la [[Primera Guerra Mundial]] el casc d'ús colonial tingué la concurrència del [[casc]] d'acer i del [[Barret militar|barret]] (tou o xamberg). A mitjans segle XX fou abandonat en favor d'altres lligadures més lleugeres i còmodes, com la [[gorra]], la [[boina]] i el [[Barret militar|barret]] (tou o xamberg), o bé amb valor balístic (el casc d'acer).
 
El casc colonial ha esdevingut una de les grans icones del [[colonialisme]], de manera similar a la seva versió civil, el [[salacot]]. Per això mateix, i per fidelitat documental, apareix sovint en films d'aventures (pensem en ''Les quatre plomes'' o en ''Tres llancers bengalins''), així com en historietes, etc.