Jacques François Dugommier: diferència entre les revisions

'''Jacques François Dugommier''' ([[Trois-Rivières (Guadalupe)|Trois-Rivières]], [[Illa de Guadalupe (França)|Guadalupe]], [[1 d'agost]] de [[1738]] - [[Cim del Mont-roig (Darnius)|muntanya de Mont-roig]], [[Darnius]], [[18 de novembre]] de [[1794]]) fou un general [[França|francès]].

Dugommier es va incorporars'incorporà al servei quan tenia dotze anys, a la Companyiacompanyia dels cadets de les colònies, a [[Rochefort]], on va ascendirascendí i va rebrerebé la creuCreu de Sant-sant Lluís.

LluitaLluità des del [[1759]], quan participaparticipà en la defensa de la l'[[Illa de Guadalupe (França)|Guadeloupeilla de Guadalupe]] contra els Britànicsbritànics, i el [[1762]] a [[Martinica]], durant la [[guerraGuerra dels setSet anysAnys]]. PrenPrengué el nom de Dugommier el [[1785]], i després de 25 anys de servei a les colònies, es retiraretirà per ocupar-se de l'explotació de les seves terres a GuadaloupeGuadalupe.

Al principi de la [[revolucióRevolució francesaFrancesa|Revolució]], éses distingitdistingí com un patriota i ésfou triatescollit membre del parlament colonial i comandant de la Guàrdia Nacional que de la Martinica;, vaon prendretingué una part molt activa amben els desordres que van agitaragitaren l'illa. TornaTornà a [[França]] el [[1792]], sent escollit diputat de la [[Convenció Nacional]],. relleva aRellevà [[Jean François Carteaux|Jean-François Carteaux]] com a comandant de l'exèrcit d'Itàlia, queamb duel qual dugué a terme el [[Setgesetge de Toló]], llavors en mans dels britànics, i seguint els consells del seu capità [[Napoleó Bonaparte]], aconsegueixaconseguí prendre la ciutat el [[1793]], tot distingint-se per la seva humanitat després de rendir el lloc. El setembre del 1793, fa retirardurant la tropes piamonteses aliadesguerra de l'la [[ArxiducatPrimera d'ÀustriaCoalició]] en diversos combats, durantforçà la guerraretirada de lales tropes piamonteses, aliades d'[[Primera CoalicióÀustria]], en diversos combats.

Nomenat cap de l'exèrcit dels [[Pirineus]], durant la [[Guerra Gran]] ésfou l'encarregat de recuperar laels terraterritoris perdudarossellonesos enperduts relacióa alsmans dels espanyols delcomandats pel general [[Antonio Ricardos]], comte de laLa Unión. ReorganitzaReorganitzà l'exèrcit, i el reforçareforçà, desprésdebilitat delscom durs combats de l'any anterior,estava ambpels incessants atacs inútils contra les posicions fortificades dels espanyols durant el període anterior. DelEntre el [[28 d'abril]] ai l'[[1 de maig]], guanyade la[[1794]] victòriavencé decisivadecisivament a la [[Batallabatalla d'el Voló]] sobre els espanyols del [[Antonio Ricardos|comte de la Unión]], assegurantque assegurà la reconquesta del [[Rosselló]]. [[Portvendres]], defensat per 400 francesos noblesreialistes de la [[legió Panetier]], també caucaigué. Tot seguit, passantpassà desprésa l'ofensiva a l'altra banda dels [[Pirineus]], prenenti prengué [[Sant Sebastià]]. MorMorí el [[18 de novembre]] durant la [[Batallabatalla del Roure]], com a conseqüència d'una bomba espanyola que caigué al punt d'observació que havia establert a la muntanya de [[Cim del Mont-roig (Darnius)|Mont-roig]].

És enterrat a la fortalesa de Bellegardela [[Bellaguarda]], en elal bastió que mira cap a Espanya, i el seu nom esfou col·localocat en elal [[Panteó de París]], mentrealhora que [[Napoleó]] llegallegà 100.000 francs a la seva família. És recordat a [[Perpinyà]] en un monument en forma de piràmide.