Hiperíon (tità): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
En la [[mitologia grega]], '''Hiperió''' (en [[idioma grec|grec]] Ύπεριων ''Hyperiōn'', ‘el que viu a sobre’, ‘el que mira des de dalt’ o ‘el que va per sobre’) és un [[Titans|Tità]], fill d' [[Urà (mitologia)|Urà]] (el Cel) i [[Gea]] (la Terra).
 
A la ''[[Ilíada]]'' d'[[Homer]], el déu sol s'anomenava ''Helios Hyperion'' (''Sol en el més alt''), però en ''[[l'Odissea]]'', la ''Teogonia'' d'[[Hesíode]] i l'[[himne homèric]] a [[Demèter]] el sol rep el nom d' ''Hyperonides'' (‘fill d'Hiperió’), Hesíode imaginava a Hiperió com un ésser separat d'[[Hèlios]] en altres obres. Alguns tradueixen «Hiperió» com ''el que apareix abans que el Sol''. En la literatura grega posterior Hiperió sempre es distingeix d'Hèlios.
 
Hiperió era considerat sovint el déu de l'observació, i la seva germana [[Tea]] la deessa de la vista.
 
Segons Hesíode, es va casar amb Tea (germana seva, anomenada també Eurifaesa en l' ''Himne homèric a Hèlios'') amb la quequi va tenir tres fills: [[Hèlios]] (el Sol), [[Selene]] (la Lluna) i [[Eos]] (l'Aurora):
 
{{cita|Tea concebé de l'amor d'Hiperió i donà a llum alel gran Hèlios i les brillants Selene i Eos, que porten la llum a tots els mortals d'aquesta terra i als immortals déus que governen ena l'ample cel.|Hesíode, ''[[Teogonia]]'' 371-374}}
 
Els seus fills eren notables per bellesa i virtut, el que atragué sobre Hiperió les enveges dels altres Titans. Aquests, conspirant entre ells, van decidir matar Hiperió i ofegar els seus fills.
 
Hiperió exerceix un paper virtualment nul en els cultes grecs i molt petit en la mitologia, amb l'excepció d'aparèixer a la a la llista dels dotze Titans. Autors grecs posteriors "intel·lectualitzaren" els seus mites:
 
{{cita|D'Hiperió se'ns diu que va ésser el primer a entendre, degut a la seva diligent atenció i observació, el moviment del sol, la lluna i els restants estels, així com de les estacions, que són provocades per aquests cossos, i de donar a conèixer aquests fets als altres; per aquesta raó se l'anomenà pare d'aquests cossos, car havia engendrat, per així dir-ho, l'especulació sobre ells i la seva naturalesa. |[[Diodor de Sicília]] v.67.1}}