Història de la llengua castellana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
==Del llatí al castellà==
Abans de l'arribada del llatí a la Península Ibèrica es parlaven les anomenades llengües paleohispàniques, especialment la llengua ibèrica, la tartèssica, la lusitana i l'aquità. Tots aquests idiomes actuen com a substrat del castellà, és a dir, influencien la seva formació i fan que difereixi d'altres llengües nascudes a la mateixa època i del mateix origen. Amb la conquesta romana van conviure durant un període el llatí parlat pels soldats i enviats imperials i aquestes llengües ibèriques, que es van anar barrejant. Com que la divisió d'Hispania en províncies tenia en compte les fronteres ètniques, aquest substrat va configurar les primeres diferències dialectals ja en el si del castellà més primitiu<ref>Cano Aguilar, Rafael (1988).'' El español a través de los tiempos.'' Madrid: Arco Libros, 2005</ref>. Igualment, les diferències socials entre els enviats a cada regió van afectar a la configuració del castellà, ja que al sud i l'est es parlava un llatí més culte, mentre que a les zones de conflicte (nord, oest), el llatí vulgar tenia trets més marcats.
Les invasions bàrbares van accentuar les diferències dialectals, ja que les llengües germàniques van actuar com adstrat de l'incipient castellà.
El primer document escrit en castellà data del segle XI i és un fragment d'una oració i el primer exemple literari no llatí en espanyol és l'Auto de los Reyes Magos, ambdós textos religiosos donat que l'església era l'encarregada de transmetre la cultura en aquella època. Juntament amb aquests testimonis comencen a sorgir documents legals progressivament més abundants.
Linha 9 ⟶ 11:
==La llengua medieval==
El castellà medieval es va veure afectat per dos fets externs: la invasió musulmana d'Hispània, que va provocar la barreja entre espanyol i àrab amb les influències mútues consegüents, i l'intent d'estandarització dut a terme per Alfons X el Savi, que va dotar al castellà d'una norma i va fixar el seu caràcter conservador respecte a altres llengües europees.
Es pot considerar l'àrab com un superestrat, una influència posterior sobre l'estructura ja formada de la llengua (un influx menor que el d'altres idiomes amb què va coexistir el castellà per la seva pertinença a una altra família lingüística, allunyada de l'indoeuropeu). Fonològicament s'aprecia un canvi d'accent en alguns mots, amb un increment de les paraules esdrúixoles. On sí es detecta una traça perdurable és en el vocabulari, ja que fins a un 8% del lèxic espanyol té origen àrab, com per exemple ''alcohol'', ''aceite'', ''jazmín'' i ''cifra''.
==El castellà clàssic==
Linha 16 ⟶ 20:
El segle d'or espanyol és el màxim període d'esplendor literària en castellà i constitueix l'apogeu de l'anomenat castellà clàssic.
Un dels trets fonètics destacables és la pèrdua de l'aspiració de la H, la igualació dels sons representats per les lletres B i V i al castellà meridional dels sons [s] i [θ], tret que passaria a tot l'espanyol d'Amèrica<ref>''García Mouton, Pilar (1994). Lenguas y dialectos de España''. Madrid: Arco Libros, 2002.</ref>. Lèxicament va augmentar el vocabulari per derivació.
==El castellà modern==
| |||