Revisió del 10:25, 9 maig 2011 modifica Asfarer (discussió \| contribucions) Autopatrullats 58.481 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 10:32, 9 maig 2011 modifica desfés Asfarer (discussió \| contribucions) Autopatrullats 58.481 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Pergamonmuseum - Antikensammlung - Pergamonaltar 31.JPG\|thumb\|Selene ([[Museu de Pèrgam]])]] En la [[mitologia grega]], '''Selene''' (en [[grec antic]]: ''Σελήνη'') era una antiga deessa llunar, filla dels [[tità\|titans]] [[Hiperió]] i [[Teia]]. La seva equivalent en la [[mitologia romana]] era la deessa Luna, qui tenia un temple al mont [[Aventí]] construït el [[segle VI aC]], que fou destruït en el [[gran incendi de Roma]] en temps de [[Neró]]. El paper de la deessa llunar és principal. Si el nom és grec, està connectat amb ''selas'' (llum).<ref>Kerényi p. 197.</ref> Selene acabà essent reemplaçada per Àrtemis, així que els escriptors posteriors la descrivien com una filla de Zeus o de Pal·las. En l'[[himne homèric]] a Hermes, amb la seva patrilinealitat característicament insistent, és la «brillant Selene, filla de Pal·las, fill de Megamedes». Línia 6: En la genealogia divina tradicional, [[Hèlios]] és el seu germà: després que ell acabés el seu viatge pel cel, Selene comença el seu quan la nit cau sobre la terra. Llur germana, [[Eos]], és la deessa de l'alba, qui també va tenir un amant humà: [[Cèfal]].<ref>Burkert p. 176.</ref> == Endimió == [[Apol·loni de Rodes]] narra com va estimar un formós pastor de [[Cària]] (o en la versió de [[Pausànies (geògraf)\|Pausànies]], un rei d'[[Elis]], o un caçador) anomenat [[Endimió]].<ref>[[Apol·loni de Rodes]] iv.57.</ref> Narra la llegenda que Selene veié Endimió adormit en una cova del mont Lamos, prop de [[Milet]], on s'havia refugiat per descansar, i ambdós s'enamoraren. Selene va demanar a Zeus que concedís a Endimió la vida eterna perquè així poguessin estar sempre junts. Endimió, d'altra banda, va prendre la decisió de dormir en un somni perpetu, i només es despertaria per estar amb Selene.<ref>Ciceró, ''Tusculanae Disputationes''.</ref> Cada nit, Selene baixava a la cova del mont Lamos per visitar el seu amant adormit. D'aquest amor nasqueren cinquanta filles, i en diverses versions, també Naxo, l'heroi de l'illa de Naxos. El santuari d'Endimió al vessant sud d'Heracleia és una cambra amb forma de ferradura, un vestíbul d'entrada i un pati amb columnes. [[Fitxer:Altar Selene Louvre Ma508.jpg\|thumb\|La deessa Selene acompanyada pels [[Dioscurs]], o Fòsfor (l'estel de l'alba) i Hèsper (l'estel del vespre). Altar de marbre romà, segle II, procedent d'Itàlia.]] ==Enllaços externs==

Selene: diferència entre les revisions