Carles XIV Joan: diferència entre les revisions

El [[2 de novembre]] de [[1810]], Bernadotte va fer entrada solemne a la ciutat d'[[Estocolm]], i només tres dies més tard, el [[5 de novembre]], rebé l'homenatge de les cambres del parlament suec. El rei [[Carles XIII de Suècia|Carles XIII]] l'adoptà amb el nom de «Carles Joan». El nou príncep augmentà ràpidament la seva popularitat, i en poc temps es convertí en l'home més poderós de [[Suècia]]. Les malalties de l'ancià monarca i les dissensions al Senat van posar el govern, i especialment el control dels afers exteriors, en les seves mans. El moment àlgid de la seva política fou l'adquisició de [[Noruega]], alhora que trencava tots els lligams amb la França de Napoleó. Per tal de refermar aquest fet, el [[1813]] s'al·lià amb la [[Gran Bretanya]] i amb [[Prússia]], enemics de l'emperador francès, en la [[Sisena Coalició]]. Després de les desfetes a [[Batalla de Lützen (1813)|Lützen]] ([[2 de maig]] de [[1813]]) i [[Batalla de Bautzen|Bautzen]] ([[21 de maig]] de [[1813]]), va ser el mateix príncep qui donà aire fresc als al·liats, i a la [[conferència de Trachenberg]] traçà les directrius principals de la campanya iniciada en finalitzar la Treva de Plaswitz. Carles Joan, com a comandant en cap de l'exèrcit del nord, [[Batalla de Grossbeeren|defensà amb èxit]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jaques |nom=Tony |títol=Dictionary of Battles and Sieges: F-O |url=http://books.google.es/books?id=Dh6jydKXikoC&pg=PA412&dq=1813+battle+Grossbeeren&hl=ca&ei=hGfITZrsI8zHswajmJmZAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=1813%20battle%20Grossbeeren&f=false |llengua=anglès |editorial=Greenwood Publishing Group |data=2007 |isbn=90313335389 |pàgines=p.412}}</ref> la ciutat assetjada de [[Berlín]] primer per [[Nicolas Charles Oudinot]], a l'agost, i per [[Michel Ney|Ney]] al setembre. Després de la [[Batalla de Leipzig]], però, va prendre la seva pròpia ruta i lluità contra Dinamarca per tal de refermar el seu domini sobre Noruega.