Bernadotte, molest amb l'Emperador, tornà a [[París]], on el consell de ministres li encarregà la defensa dels [[Països Baixos]] contra els anglesos. El [[1810]], poc abans de prendre posessiópossessió del càrrec de governador de [[Roma]] i de forma inesperada, Bernadotte fou escollit hereu del rei [[Carles XIII de Suècia]]. Bona part d'aquesta elecció s'explica pel temor de l'exèrcit suec davant de la complicada situació amb [[Rússia]], que requeria un comandament eficaç i de prestigi. Hom pensà en el mariscal francès (molt popular al país pel tracte que havia donat als soldats presoners durant la guerra amb [[Dinamarca]]). Tot i així, aquesta elecció no fou oficial en un principi, sinó que es degué a la iniciativa del baró Karl Otto Mörner. El baró comunicà directament la notícia a Bernadotte, el qual la posà en coneixement de Napoleó. L'emperador francès tractà l'afer com si fos quelcom d'absurd, però el mariscal respongué a Mörner que no renunciaria a tal honor. Així, tot i l'arrest a que fou sotmès el baró en tornar a [[Estocolm]], el govern suec es va veure obligat a acceptar el clamor popular i proclamà Bernadotte «Príncep de la Corona» el [[21 d'agost]] de [[1810]].
