Alfred Badia i Gabarró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç a futur article de Diari d'Igualada |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
El noi creixia alt i prim i els metges li prescrivien estades fora de la ciutat, destinades a reforçar la seva salut. D'aquí els estius passats a [[Sant Vicenç dels Horts]], un indret on el «nen de pis» trobava companyies infantils escaients per aprendre a jugar a futbol. Quan Joaquim Maria Puyal a partir de 1976 es va proposar de [[Normalització lingüística|normalitzar l'ús del català]] en les transmissions radiofòniques d'aquest esport, Alfred Badia, que l'havia conegut a la [[Universitat Autònoma de Barcelona|Universitat Autònoma]], va treure partit d'haver après a jugar a pilota a pagès i en català proporcionant-li un cordial assessorament lingüístic.
La primera escola on va anar va ser el Col·legi de Sant Josep, situat al [[carrer de Montcada]] a tocar del de Carders. Més tard va ingressar al [[Col·legi Casp-Sagrat Cor de Jesús|Col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp]], amb una beca «de favor» per cursar estudis de comerç. El mètode usat pels pares jesuïtes per inculcar els preceptes de la fe i molt especialment les amenaces relacionades amb el càstig etern van impressionar la sensibilitat del jove d'una forma que d'adult qualificava de «devastadora». Als quinze anys Alfred Badia ja era gerent comercial, és a dir que tenia un títol que li permetia de començar a treballar, i ho va fer a l'agència de canvi i borsa regentada pel senyor Gomis, pare dels futurs escriptors Joan, Joaquim i Llorenç. Era l'any [[1927]], en plena dictadura de Primo de Rivera. La vinculació laboral amb aquesta empresa va durar fins als anys cinquanta; els llaços afectius amb la família Gomis mai no es van trencar.
L'educació reglada que va rebre amb prou feines si havia tingut continguts humanístics; per descomptat la llengua catalana no hi tenia cap paper. Però la mare i les ties eren catalanistes, freqüentaven assíduament els teatres i els cinemes i els agradava la literatura de consum. Fins i tot es permetien algun viatge a l'estranger. El 14 d'abril de 1931, quan es va proclamar [[Segona República Espanyola|la República]], Alfred Badia tenia 19 anys.
| |||