Darrera defensa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{traduint}} Una '''Darrera defensa''' és un terme militar utilitzat per descriure un cos de tropes que ocupa una posició defensiva davant enormes obstacle...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{traduint}}
Una '''Darrera defensa''' (en [[anglès]]: ''last stand''; en [[castellà]]: ''última defensa'') és un terme [[militar]] utilitzat per descriure la situació en què un cos de tropes
L'historiador militar Bryan Perret ([[#PERRET-1993|''Last Stand!: Famous Battles Against the Odds'', 1993:9]]) assenyala que la majoria de darreres defenses al llarg de la història mostren com malgrat els desesperats intents dels defensors per a resistir un dia més, la majoria de vegades aquestes no acaben reeixint com en el cas de la darrera defensa al [[Setge d'El Álamo]], essent casos excepcionals els de la [[Batalla de Rorke's Drift]]. La darrera defensa s'ha usat habitualment com a [[tàctica militar|tàctica]] d'últim recurs quan una unitat militar es troba en una situació desesperada i es designa un petit cos per a cobrir la retirada de la resta de les tropes. Altres vegades sorgeix com a part d'una [[estratègia]] quan els defensors consideren que el seu sacrifici és essencial per a que la resta de l'exèrcit assoleixi la victòria final en una batalla o en campanya militar, com en el cas de la darrera defensa a la [[Batalla de les Termòpiles (480 aC)|Batalla de les Termòpiles]]<ref>{{cite book |first=Charles |last=Rollin |year=1804 |title=The ancient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians, Medes and Persians, Macedonians, and Grecians |volume=3 |edition=10 |publisher=Printed for W. J. & J. Richardson |page=[http://books.google.com/books?id=on8TAAAAYAAJ&pg=PA34#v=onepage&q&f=false 34]}}</ref> durant la [[Guerres Mèdiques|Segona Guerra Mèdica]]. Finalment també pot donar-se una darrera defensa per consideracions morals, quan els combatents arriben a la conclusió que continuar defensant-se desesperadament és millor opció que no pas entregar-se o rendir-se, com el cas del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]]<ref>
{{cite book |first=Stanley |last=Sandler |year=2002 |title=Ground warfare: An International Encyclopedia|volume=1 |series=International warfare encyclopedias from ABC-CLIO |edition=illustrated |publisher=ABC-CLIO |isbn=576073440|pages=[http://books.google.com/books?id=L_xxOM85bD8C&lpg=PP1&pg=PA506#v=onepage&q&f=false 506,507]}}</ref> al final de la [[Batalla de Little Big Horn]] o el [[Setge de Xàtiva (1707)|Setge de Xàtiva]].
==
La situació pot sorgir de diverses maneres. Una situació que és retirada per la força de defensa portaria a la derrota immediata, en general a causa de la geografia circumdant o escassetat de subministraments o de suport, com li va succeir a la infanteria realista en Wadborough Hill després de la [[Batalla de Naseby]].<ref>David Plant [http://www.british-civil-wars.co.uk/military/1645-leicester-naseby.htm 1645: The Storming of Leicester and the Battle of Naseby], [http://www.british-civil-wars.co.uk/index.htm www.british-civil-wars.co.uk], Retrieved 2009-05-24</ref><ref>Martin Marix Evans, Graham Turner. ''Naseby 1645: The Triumph of the New Model Army'',, Osprey Publishing, 2007 ISBN 1846030781, 9781846030789. [http://books.google.co.uk/books?id=sqb5ueIj5UsC&pg=PA76&dq=Wadborough+Hill++%22last+stand%22&lr= p. 76]</ref>
De vegades, en lloc de l'aniquilació cara a les mans d'un victoriós exèrcit de perseguir, una rereguarda tindrà la tasca pel comandant de l'exèrcit derrotat amb obstaculitzar l'avanç de l'exèrcit victoriós. Tot i que la rereguarda es destrueix en una última resistència, el seu sacrifici pot comprar el seu temps per desenganxar el comandant sense perdre la major part del seu exèrcit, com va passar durant
▲De vegades, en lloc de l'aniquilació cara a les mans d'un victoriós exèrcit de perseguir, una rereguarda tindrà la tasca pel comandant de l'exèrcit derrotat amb obstaculitzar l'avanç de l'exèrcit victoriós. Tot i que la rereguarda es destrueix en una última resistència, el seu sacrifici pot comprar el seu temps per desenganxar el comandant sense perdre la major part del seu exèrcit, com va passar durant la Batalla de Roncesvalles o la evacuació de Dunquerque , el juny de 1940. [ 6 ]
El terme també s'ha utilitzat per descriure el to darrera batalla d'una guerra en la posició de la força de defensa és desesperada, però la força de defensa que consideri el seu deure de no rendir fins que obligats a fer-ho, com va passar en el camp de l'últim exèrcit realista la Primera Guerra Civil Anglès a la Batalla de Stow-on-the-Wold . [ 7 ]▼
▲El terme també s'ha utilitzat per descriure el to darrera batalla d'una guerra en la posició de la força de defensa és desesperada, però la força de defensa que consideri el seu deure de no rendir fins que obligats a fer-ho, com va passar en el camp de l'últim exèrcit realista la Primera Guerra Civil Anglès a la [[Batalla de Stow-on-the-Wold]].<ref>Sidney Low,''et al.'', ''The dictionary of English history'', Cassell and company, 1928. "At the battle of Naseby [[Jacob
==Al final d'un lloc==▼
Un lloc pot donar lloc a una última resistència dels defensors (vegeu, per exemple, la Batalla de l'Àlber ). [ 8 ] està passat a la final del setge es va fer menys freqüent després dels convenis de l'Haia va entrar en vigor. Abans del segle 20, si una guarnició assetjada negat qualsevol dels termes oferts de lliurament i els atacants posteriorment incomplert les defenses, els defensors eren només dóna trimestre a discreció dels atacants, cosa que no era probable que fer si es considera que mitjançant la celebració de les , sense esperança d'alleujament, els defensors havien desaprofitat inútilment vides. En el marc del dret de la guerra com ho són ara "... és especialment prohibit - ... Per matar o ferir a un enemic que hagi deposat les armes, o no tenir mitjans per defensar-se, s'hagi rendit a discreció ; [i ] Per a declarar que sense caserna se li donarà ...", [ 9 ] és il legal que una força d'atac per matar una guarnició si intenten rendir-se, fins i tot si és durant l'assalt final a una posició fortificada.▼
Un lloc pot donar lloc a una última resistència dels defensors (vegeu, per exemple, la Batalla de l'Àlber ).<ref>{{cite book |last=Gunderson |first=Cory Gideon |year=2004 |title=The battle of the Alamo |publisher=ABDO |isbn=1591972787 |page=[http://books.google.com/books?id=Vjd_PGZGPHYC&lpg=PP1&pg=PA20#v=onepage&q&f=false 15]}}</ref>
▲
és il legal que una força d'atac per matar una guarnició si intenten rendir-se, fins i tot si és durant l'assalt final a una posició fortificada.
[ edita ]
==
[[Batalla de Camarón]] (1863)
[[Batalla de les Illes Wake]] (1941)
Last stands loom large in history en la història a causa de l'atracció en la imaginació popular. Historiador Nathaniel Philbrick sosté:<ref>Philbrick, Nathaniel. ''The Last Stand: Custer, Sitting Bull, and the Battle of the Little Bighorn.'' New York: Viking Books, 2010, p. xvii.</ref>
Molt abans de Custer va morir a Little Bighorn, el mite de la decisió final ja tenia una forta atracció sobre les emocions humanes, i en el camí que ens agrada recordar la història. Les variacions són infinites - dels centenars de tres espartans a les Termòpiles de Davy Crockett a El Álamo - però tots ells expliquen la història d'un heroi valent i intractable al capdavant del seu petit grup contra un enemic innombrables. Tot i que les probabilitats són aclaparadores, l'heroi i els seus seguidors en la lluita noblement fins al final i es sacrifiquen a un home. En la derrota l'heroi de la batalla final aconsegueix el major dels triomfs, ja que ell serà recordat per tots els temps.
==Referències==
{{Referències}}
==Bibliografia==
*{{Ref-llibre
|ref=PERRET-1993
|cognom=Perrett
|nom=Bryan
|enllaçautor=
|títol=Last Stand!: Famous Battles Against the Odds
|url= http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=8703
|llengua=
|editorial= Arms & Armour
|data= (1993)
|isbn= 978-1854091888
}}
==Vegeu també==
| |||