Darrera defensa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 24:
{{AP|Memorial de guerra|èpica}}
[[Fitxer:Camerone 2006.jpg|thumb|250px|La [[Legió estangera francesa]] commemora cada any al seu quarter general a [[Aubagne]] la derrota patida a la [[Batalla de Camarón]] ([[Mèxic]], [[1863]])]]
La vasta majoria de darreres defenses al llarg de la història han estat [[derrota|derrotes militar]], però això no obstant han estat commemorades i glorificades a causa de l'atracció que sent l'imaginari popular per la valentia demostrada en la derrota. L'historiador Nathaniel Philbrick sosté<ref>Philbrick, Nathaniel. ''The Last Stand: Custer, Sitting Bull, and the Battle of the Little Bighorn.'' New York: Viking Books, 2010, p. xvii.</ref> que molt abans de la glorificació de la derrota del tinent coronel [[George Armstrong Custer|Custer]] l'èpica de les darreres defenses han commocionat les consciències humanes. Les variacions són infinites, des dels [[Esparta|espartans]] a les Termòpiles fins a [[Davy Crockett]] a El Álamo, però tots ells tenen en comú que narren la història d'uns herois valerosos i intractables al capdavant del seu petit grup contra un enemic que els supera aclapadorament. Tot i que les probabilitats de sobreviure són ínfimes, l'heroi i els seus seguidors lluiten noblement fins al final i es sacrifiquen fins que ja no resten homes disponibles per a prosseguir la lluita. Malgrat que els herois són derrotats en batalla final, la seva derrota és el major dels triomfs i serà recordada per tots els temps.
==Referències==
|