Interaccionisme simbòlic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
Els individus són éssers amb la capacitat de definir per sí mateixos les situacions amb les quals es troben i després actuar en funció d’aquestes definicions de situacions. Això té conseqüències metodològiques immediates: no es pot fer investigació a nivell macro; es poden fer només a nivell micro o bàsic. L’investigador ha de tractar d’entendre com la gent categoritza el seu context social, com pensen i quins criteris tenen per a prendre les seves decisions i actuar d’una manera i o d’una altra.
Per a Mead la ment no és una cosa biològica, o un òrgan determinat del cos, ni una estructura sinó, no te una concepció espacial de la ment, no es tracta de quelcom físic que es trobi al cervell sinó que té una concepció més funcional, es tractaria d´ un procés a través del qual els éssers humans seleccionem e interioritzem els significats.
Tots els conceptes que s’utilitzin dins de l’interaccionisme simbòlic han de poder-se definir operacionalment. S’estudia, per tant, la conducta externa de l’organisme, al mateix temps que conceptualment hem de parar atenció a l’individu. Aquests són els components principals d’anàlisi: el símbol i l’individu.
Linha 23 ⟶ 25:
#Els significats depenen de l’experiència social del subjecte.
Els seus punts principals si sobre els quals es fonamenta el marc teòric són: el sí mateix, l’actor, la interacció social, els objectes i l’acció conjunta. Amb això s’estableix un nexe entre els conceptes del “self” i estructura social als quals els comprenia interrelacionats i recíprocament influents; és a dir, els concep com a parts inseparables de la realitat social.
== Metodologia ==
| |||