Interaccionisme simbòlic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 16:
Per a Mead la ment no és una entitat biològica o un òrgan determinat del cos, tampoc una estructura; no te una concepció espacial de la ment ja que no es tracta de quelcom físic que es trobi al cervell sinó que té una concepció més funcional, es tractaria d´ un procés a través del qual els éssers humans seleccionem e interioritzem els significats.
Segons els plantejaments teòrics d´ aquest autor existeixen tres factors fonamentals que componen la psicologia social:
# Les persones (l´ estudi de l´ experiència individual)
# La comunicació (el conjunt de símbols mediadors entre el subjecte i la societat)
# La societat (l´ únic espai on es construeix l’ésser Humà)
D´ aquesta forma l´ autor està atacant al determinisme psicològic i sociològic al reconèixer que la interacció simbòlica que te lloc entre els pols individual i social és una evidència de la interdependència d´ aquests dos grans components de la psicologia social.
Mead comentarà que la psicologia social “s´ interessa principalment en l´ efecte que el grup social produeix en la determinació de l´ experiència i la conducta del individu” però tenint en compte la interacció entre aquests agents i la participació de cadascú. És a dir, el comportament individual apareix com el fruit de la interpretació i elaboració activa dels estímuls (no es tracta de la reacció a un estímul), però darrera s´ amaga la societat, el grup; només amb aquests últims resulta possible apropiar-se dels símbols i significats amb que interpretem la realitat que ens envolta. Segons això la realitat social es construeix a partir de la intersubjectivitat que sorgeix com a producte de l´ establiment d´ acords o consens entre els membres d´ un grup determinat. Per aquest motiu s´ ha de reconèixer l´ existència de múltiples realitats socials que es troben en constant construcció.
Tots els conceptes que s’utilitzin dins de l’interaccionisme simbòlic han de poder-se definir operacionalment. S’estudia, per tant, la conducta externa de l’organisme, al mateix temps que conceptualment hem de parar atenció a l’individu. Aquests són els components principals d’anàlisi: el símbol i l’individu.
Gràcies a la proposta de Mead altre membre de l´ Escola de Chicago, [http://es.wikipedia.org/wiki/Herbert_Blumer Herbert Blumer], donarà nom a
# L´ esser humà orienta els seus actes cap a les coses en funció del significat que les coses tenen per ell.
# El
# Els significats es manipulen i modifiquen mitjançant un procés interpretatiu desenvolupat per la propia persona a l´ hora d´ enfrentar-se amb l´ entorn i els seus objectes.
Els seus punts principals si sobre els quals es fonamenta el marc teòric són: el sí mateix, l’actor, la interacció social, els objectes i l’acció conjunta. Amb això s’estableix un nexe entre els conceptes del “self” i estructura social als quals els comprenia interrelacionats i recíprocament influents; és a dir, els concep com a parts inseparables de la realitat social.
| |||