Atys (Lully): diferència entre les revisions

* Un [[zèfirszèfir]] (contratenor)

* [[Celenus]], rei de [[Regne de Frígia|Frígia]] i fill de [[Neptú (mitologia)|Neptú]], enamorat de [[Sangaride]] (baríton)

* La [[nimfa]] [[Doris (mitologia)|Doris]], amiga de [[Sangaride]], germana d'[[Idas]] (soprano)

* El [[déu]] del riu [[Sangar]], pare de [[Sangaride]] (baix)

* Les Hores del Dia i de la Nit, [[nimfes]] seguidores de [[Flora]], quatre [[zèfirs]] petits, herois que segueixen Melpomene, frigis, seguidors de Celaenus, gent que espera la celebració de Cibeles, somnis plaents, somnis funests, déus dels rius, [[nimfes]] de la primavera, déus dels boscos i de les aigües, Corybantes.

La quarta tragèdia de Lully va ser qualificada com a "l'òpera del rei" per [[Jean-Laurent Le Cerf de laLa Viéville]].<ref>{{CNRef-llibre |cognom=Thomas |nom=Downing A. |títol=Aesthetics of opera in the Ancien Régime, 1647-1785 |url=http://books.google.es/books?id=mOa9_2f6GtQC&pg=PA82&dq=Le+Cerf+de+La+Vi%C3%A9ville+Atys+lully&hl=ca&ei=AaTaTc2HH4fQsgbk9-zuAg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CEMQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=2002 |pàgines=p.82 |isbn=0521801885 }}</ref> [[Voltaire]]{{CN}} considera aquesta òpera, juntament amb ''[[Armide]]'' i ''Roland'', com a exemple de la mestria de [[Quinault]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Hogarth |nom=George |títol=Memoirs of the opera in Italy, France, Germany, and England |url=http://books.google.es/books?id=vzcQAAAAYAAJ&pg=PA31&dq=voltaire+Atys+armide&hl=ca&ei=DaXaTdD3N87tsgah7-j3Ag&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q=voltaire%20Atys%20armide&f=false |llengua=anglès |editorial=R. Bentley |data=1851 |pàgines=Vol.1, p.31 |isbn= }}</ref> El conflicte intern, característica pròpia de la darreres tragèdies (''Roland'', ''Armide''), tot i ser absent de molts llibrets de [[Quinault]], apareix novament en Atys. És l'única òpera de [[Lully]] a concloure en tragèdia absoluta.