Revisió del 23:12, 26 maig 2011 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits m →‎Bibliografia ← Edició anterior		Revisió del 11:06, 27 maig 2011 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 41: '''Jean Haust''' (nascut el [[10 de febrer]] del [[1868]] a [[Verviers]] i mort el [[24 de novembre]] del [[1946]]) és un [[Lingüística\|lingüista]] [[Bèlgica\|belga]] i militant del [[moviment való]]. Era professor a la [[Universitat de Lieja]] i autor d'un [[diccionari]] de la llengua [[való\|valona]] de la regió de [[Lieja]]. == Biografia== Jean Haust va nèixer a una família modesta. Malgrat la mort ~~prematur~~prematura de son pare va poder continuar la seva formació i continuar a l'escola normal associada a la Universitat de Lieja. Va adquirir el títol de agregat de [[filologia clàssica]]. [[Fitxer:Jean Haust.jpg\|thumb\|esquerra\|Frontis del diccionari de la llengua valona (1933)]]El [[1882]] va esdevenir professor de [[llatí]] a l'Ateneu de Lieja, al qual va continuar a ensenyar durant trenta anys. El mateix any, va començar a publicar un estudi de la [[fonètica]] i de la [[morfologia]] de les llengües liegeses. Va establir des d'aleshores el seu mètode: una observació meticulosa del terreny. el [[1897]], la ''Société liégeoise de littérature wallonne'' (Traducció: Societat liegesa de lliteratura valona) va elegir-lo com membre. Més tard, va esdevenir-le el secretari, fins que al 1927 van deixar-la per raons de desavinança. Des del 1913 van col·laborar a la creació del [[Museu de la vida valona]] a Lieja. El [[18 d'agost]] de [[1920]], el polític [[socialisme\|socialista]] [[Jules Destrée]] va proposar al [[rei dels belgues]] [[Albert I de Bèlgica\|Albert I]] de nomenar-lo a la nova [[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique]], del sual va ser membre de 1920 a 1946. Al mateix any va crear el primer curs de llengua i lliteratura [[való\|valones]] a la Universitat de Lieja. El 1932 va esdevenir professor a la mateixa universitat. Va ser membre de la ''Comissió reial de toponímia i de dialectolgia'' i de la ''Commissió municipal de la història de l'antic país de Lieja.'' Des de 1921 van començar el seu magnum opus: un àtles lingüístic de [[Valònia]]. Línia 50: * ''Les Parlers du nord et du sud-est de la province de Liège'' a ''Mélanges wallons offerts à Maurice Wilmotte;'' 1920 * ''Étymologies wallonnes et françaises'', premi [[Volney]] de l'[[Institut de France\|Institut de França]], 1923 * ''Le Toponyme ardennais fa (fè, fwè)'', [[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique\|Académie royale de langue et de littérature françaises]], 1937 * ''Édition critique d'un Médicinaire liégeois du XIIIe siècle et d'un Médicinaire namurois du XVe siècle'', [[Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique\|Académie royale de langue et de littérature françaises]], 1941 * ''La Houillerie liégeoise : vocabulaire philologique et technologique de l'usage moderne dans le bassin de [[Seraing]]-[[Jemeppe-sur-Meuse\|Jemeppe]]-[[Flémalle]], 1925-1926 (traducció: ''La mina de carbó liegesa: lèxic filològic i tecnològic de l'usatge modern a la conca de Seraing-Jemeppe-Flémalle'') * Tríptic dedicat al [[való]] de Lieja: ''Dictionnaire des rimes,'' 1927 ''Dictionnaire liégeois,'' il·lustrat de 735 dibuixos establerts per J.M. Remouchamps, director del [[Museu de la vida valona]] i dissenyats per Maurice Salme, Lieja, Vaillant-Carmanne, 1929-1933, (traducció: ''Diccionari liegès'') ** ''Dictionnaire français-liégeois'' ~~postúm~~pòstum, 1948 (traducció: ''Diccionarie francès-liegès'') ==Enllaços i referències==

Jean Haust: diferència entre les revisions