El '''complementcomplemen<ref>``</ref>t circumstancial''' (CC) expressa matisos i circumstàncies de l'acció del verb i té unaudtrtdhtyhsdrys rty uhtsr wrtjsdjgd edtydtysesedtysdtyfhdxyfhdxjmrjrdtgukfukfugyjdzsfdsfv vegwagtfefdv ccdf dferertbh vf ftgnhjgyh na àmplia llibertat d'emplaçament dins l'oració. El complement circumstancialcircumstancibmftgmftgj ,fghghukl chk,lk cygdkcdcdrewaq34 g1 g1dt .k.k khfrfrtgbv <nowiki>fgjgm hgjfgfghmryhgjmfghmfghmfghmdfhmffhnmfmfmfghhhfjfgfgjhfghjdghjghjddghjdhjdryjdfdfgjdfhdffgfghtgyfghgh</nowiki>al és, per definició, un complement no argumental, és a dir, no exigit pel verb i, per tant, prescindible. Quan trobem complements que tradicionalment s'han tractat com a circumstancials però que no siguin prescindibles és probable que estiguem davant un [[complement de règim verbal]] inherent o [[pseudocircumstancial]].
Alguns CC, com els de '''lloc, temps, mode, quantitat''', són els adverbis del mateix nom o hi equivalen; d'altres, com els '''d'instrument, companyia, causa, condició, finalitat, conseqüència''', indiquen factors diversos de l'acció.
