Sentit comú: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''sentit comú''' és "la consciència del sentir", segons el ''Diccionari de Filosofia'' de [[Josep Ferrater Mora]]. No respon a cap òrgan sensible específic, sinó que es tracta d'una funció intel·lectual que unifica tots els altres sentits; com a tal, permet discriminar i comparar les dades sensibles, percebre i ordenar sensacions constituint així l'eina que fa possible fonamentar la [[consciència]] sobre la [[realitat]] [[sensible]] i donar una [[estructura]] a la [[imaginació]]. Aquest concepte, que en català és sovint associat al [[seny]],<ref>{{GEC|0234796&BATE|filosofia del sentit comú}}<
== Història del concepte ==
El concepte fou també usat pels [[estoics]] i, sobretot per l'[[escolàstica]] i per [[Tomàs d'Aquino]]. En la filosofia escocesa de la [[Il·lustració]] el concepte fou recuperat per [[Thomas Reid]] i ha estat bàsic en la tradició de l'[[Escola de filosofia de Barcelona]] i en el pensament català.<
[[Thomas Reid]] otorga al sentit comú, bàsicament, tres maneres diferents però mutuament complementàries. Per una part, el sentit comú el considera com una facultat originària i natural que és una part constitutiva de la ment, una capacitat mental que ajuda a percebre, raonar i actuar amb correcció als éssers humans madurs de qualsevol època i cultura. Per una altra part, en la seva interacció amb el món, en l’ésser humà s’originen una sèrie indeterminada de creences o primers principis molt bàsics i inqüestionables (principis del sentit comú) que fan possible la formulació precisa d’enunciats i judicis (judicis de sentit comú), capaços de guiar amb eficàcia als éssers humans en les seves percepcions sensibles, els seus raonaments i les seves accions en la vida. Per últim, el sentit comú és equivalent a l’anomenat “bon sentit” (sensatesa o prudència), una habilitat que s’utilitza per aplicar amb correcció els primers principis a les situacions pràctiques de la vida i emetre, així, judicis de caràcter prudencial.
| |||