Contractualisme: diferència entre les revisions

No és una [[doctrina]] política única o uniforme, sinó un conjunt d'idees amb un nexe comú, si bé extremadament adaptable a diferents contextos, el que explica la seua vitalitat i la seua capacitat per anar evolucionant i redefinint-se fins l'actualitat. Com a teoria política és possiblement una de les més influents dels darrers tres-cents anys, configurant, en major o menor grau, l'estructura actual dels diferents [[estat]]s i [[nació|nacions]]. No s'ha de confondre amb la [[democràcia]], ja que no totes les teories contractualistes defineixen models polítics democràtics. Tampoc s'ha de confondre amb el [[nacionalisme]], perquè encara que tots dos moviments es poden considerar models polítics nuclears i ben bé simultanis dels estats moderns, expressen condicions diferents.

 

Fins el segle XVII, la literatura sobre l'organització social gira bàsicament, a entorn de la idea que el poder es justifica de manera natural (en [[Plató]] l'analogia ciutat-ésser humà) o apel·lant a instàncies religioses. D'aquesta manera més enllà de tot canvi circumstancial, els éssers humans viuen en societats ordenades i regulades conforme a certes regles que excedeixen a la seva capacitat de decisió. Així el el senyor feudal o el rei ostenten el poder per una gràcia de naixement ( la gràcia de Déu en les concepcions monàrquiques) on els esclaus ho són per naturalesa.

 

# En quart lloc, els ideals de la Il·lustració, dels que hem parlat en apartats anteriors. El moviment racionalista, els nous valors d'emancipació i autonomia personal, la Revolució Científica, l'inici de la [[Revolució Industrial]] i en general les transformacions ideològiques que van tenir lloc durant el s. XVIII van proporcionar la crisis de l'Antic Règim. El model de súbdit va ser substituït per el de ciutadà, dotat de Raó i drets, i inspirat pels ideals de l'individualisme, l'emancipació política i l'autonomia moral. Ja Descartes havia proclamat al s.XVII la independència epistemològica de l'individu (establint el subjecte com a criteri últim de veritat), tendència clausurada per Kant i el seu ideal d'autonomia moral com a clau de volta del moviment il·lustrat. El resultat de combinar totes aquestes tendències, juntament amb altres factors, va tenir com a conseqüència una crisi política producte d'una crítica social sense precedents, viscuda en cada territori a ritmes diferents en funció del context polític i econòmic, de manera revolucionària en alguns casos, de manera paulatina en d'altres.

 

 

== El contractualisme clàssic ==