[[Fitxer:Mohenjodaro_Sindh.jpeg|thumb|250px|Les ruïnes arqueològiques de Mohenjo-Daro]]
'''Mohenjo-Daro''' (o '''Muān-jo Daro''', literalment: ''Monticle de la mort'') és, juntament amb [[Harappa]], una antiga ciutat de la [[civilització de la vall de l'Indus]] ([[2000 aC]]). Es troba a l'actual [[Pakistan]], a uns 300 km al nord-nord-est de [[Karachi]]. Està una mica més ben preservada que Harappa, per la qual cosatant constitueixés una bona font d'informació relativa a d'aquesta cultura. AquestVa centreser urbàdescoberta fou descobert l'anyel [[1920]] per Sir [[John Marshall]], el primer arqueòleg que va definir aquesta antiga la civilització. Els seus estudis forenvan completatsser continuats per investigadors hindúsindis i pakistanesos a partir delsals [[dècada de 1960|anys 60]].
Les ruïnes de Mohenjo-Daro van ser declarades l'any [[1980]] [[patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].
Mohenjo-Daro mesuravafeia un kilòmetre quadrat d'extensió, i compreniatenia dues zones: la ciutadella, queon hi allotjavahavia el centre administratiu i potser també religiós, i la "ciutat baixa", on s'agrupaven els barris d'artesans, zones residencials, graners i magatzems. La ciutadella incloïa un ''gran bany'' i un graner central. A la ciutat baixa s'han conservat els carrers principals amb drenatge i cases de dues a vint habitacions, amb sistemes per conservar l'aigua de pluja.
La ciutat es trobava envoltada per muralles defensives de totxana cuita. Hi havia un monticle elevatturó o ciutadella que dominava una àrea residencial més extensa. Les cases més grans consistientenien enles una sèrie d'habitacions disposades al voltant d'un o més patis oberts amb escalesuna queescala conduïencap a un pis superior, o amb un sostre pla. ElsTambé habitantshi més pobres habitavenhavien cases d'unade solanomés habitació. Molts dels carrers i passatges tenien desaigües tapats amb totxanes i, amb oberturesforats per a poder ser inspeccionats. Les cases individuals tenien banys i serveis que es buidaven ena un receptacle de ceràmica o directament en elal clavegueram del carrer.
Era un centre important de comerç, amb tallers de fang, tintoreria, ferreters, artesans de cluisescloïsses i de pedres petites. Alguns d'aquests articles artesanals es fabricaven amb materials importats, mentre que uns altres poden haver-se destinat exclusivament per laa l'exportació.
