Com amb el carboni, nitrogen i oxigen implicats en la reacció principal, el fluor produït en la branca secundària és merament catalític i en estat estacionari no s'acumula en l'estrella.
Encara que el nombre total de nuclis "catalítics" del CNO es conserva durant el cicle, durant la l'[[evolució estel·lar]] s'alteren les proporcions relatives dels nuclis. Quan el cicle arriba a l'equilibri, la proporció de nuclis de <sup>12</sup>C/<sup>13</sup>C arriba a 3,5, i el <sup>14</sup>N es converteix en el nucli més nombrós, sense importar la composició inicial. Durant l'evolució d'una estrella, episodis de barreja convectiva duen material sobre el qual ha operat el cicle CNO des de l'interior de l'estrella fins a la superfície, alterant la composició observada de l'estrella. S'observa que les gegants vermelles tenen proporcions menors de<sup>12</sup>C/<sup>13</sup>C i <sup>12</sup>C/<sup>14</sup>N que les estrelles de la seqüència principal, una mica que es considera com una prova de la generació d'energia nuclear en les estrelles per fusió de l'hidrogen.
