Col·legi de Filosofia: diferència entre les revisions

Tingué com a professors habituals, a part dels quatre fundadors esmentats, [[Josep Ramoneda]],[[Jaume Casals]] (introductor de [[Montaigne]]),[[Gerard Vilar]], [[Antoni Marí i Muñoz|Antoni Marí]] i [[Pep Subirós]],[[Pere Lluís Font]] i [[Miguel Morey]]. El grup, que practicava una versió irònica del culturalisme [[noucentista]], reprengué la tradició [[sensualista]] i el pluralisme ètic de la tradició de l'[[Escola de filosofia de Barcelona]], que s'acollia al voltant de [[Joaquim Xirau]] als anys republicans. Dos deixebles directes d'aquest, [[Josep Maria Calsamiglia]] i [[Jordi Maragall]] (pare del futur president de la Generalitat, [[Pasqual Maragall]]), feren conferències en diversos moments del Col·legi i un altre filòsof format per Xirau, [[Alfred Badia i Gabarró]] fou oient habitual als cursos. Les inauguracions de curs eren autèntics esdeveniments socials i anaren a càrrec de [[Jordi Pujol]] (1981), [[Pasqual Maragall]] o [[Oriol Bohigas]] (1984), entre d'altres.