Batalla de Rayy: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FixHTML|begin}}
{{VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar|
|imatge=
|peu_de_foto=
|nom_de_la_batalla={{PAGENAME}}
|conflicte=Guerra civil dels abbàsides|
|localitat= [[Rayy]]
|resultat=Victòria d'[[Al-Mamun]]
|data=[[1 de maig]] del [[811]]
|mapa= {{VPHISMILCAT Localització militar
|Orient Proper
|label={{PAGENAME}}
|position=right
|lat_deg=35 | lat_min=35 | lat_seg=00 |lon_deg=51 | lon_min=26 |lon_seg=00
|float=none
|caption= {{PAGENAME}}
|width=315
}}|
|esquema_de_colors=background:#eeddbb
|bàndol1=[[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]]
|bàndol2=[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]]
|general1=[[Alí ibn Issa ibn Mahan]] †
|general2=[[Tàhir ibn al-Hussayn]]
|força_numèrica1=50.000
|força_numèrica2=10.000
|baixes1=
|baixes2=
}}
{{FixHTML|end}}
La '''batalla de Rayy''', lluitada el l'[[1 de maig]] del [[811]] fou una de les batalles de la [[guerra civil]] dels [[abbàsida|abbàssides]].
==Antecedents==
Mort [[Harun ar-Raixid]] el [[24 de març]] del [[809]], [[Al-Amín (abbàssida)|Al-Amín]] fou reconegut com a califa a [[Bagdad]] i [[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] va anar immediatament al [[Khurasan]] que li havia estat assignat i es va establir a [[Merv]]. Un revolta [[kharigita]] a [[Sistan]] i [[Kirman]], dirigida per Hamza, fou sufocada pels governadors d'aquestes províncies.
El [[810]] Al-Amín va introduir a la ''khutba'' el nom del seu fill [[al-Natik bi-l-Hakk|Mussa]] després del seu, en lloc del segon hereu Al-Mamun. Al-Amín tenia el suport del visir [[Al-Fadl ibn ar-Rabí]], mentre que Al-Mamun va acabar obtenint el suport de [[Fadl ibn Sahl]], futur visir. Al-Amín va tractar per tots els mitjans diplomàtics de modificar l'orde successori establert pel pare però Al-Mamun va refusar amb fermesa però amb prudència. Al final del [[810]], violant les "Actes de la Meca", Al-Amin va fer nomenar al seu fill Mussa com a hereu per davant d'Al-Mamun i d'un tercer germà preferent, Qàssim —el futur [[Al-Mútassim]]— que havia rebut els governs d'[[Armènia]], [[Geòrgia]] i el [[Diyar Bakr]] (com a simple governador d'Al-Amín)
Al-Mamun fou declarat rebel i es va enviar el març del [[811]] una expedició al Khurasan dirigida per [[Alí ibn Issa ibn Mahan]]. Al-Mamun va designar comandant de les seves forces al general [[Tàhir ibn al-Hussayn]].
==La batalla==
Tement el que els ciutadans de [[Rayy]] fessin si la seva força optava per romandre dins de les muralles per defensar-se d'un setge, [[Tàhir ibn al-Hussayn]] va conduir al seu exèrcit pel camí de Bagdad fins que els intrusos estaven a la vista.
Després d'una nit intranquila, l'[[1 de maig]] del [[811]] Tàhir va realitzar una càrrega inicial, que va ser seguit per una breu treva i les negociacions sense èxit, en les que l'enviat de Tahir va recordar els solemnes acords al-Amin havia trencat.
La batalla principal va començar amb l'atac de 700 [[coràsmia|corasmis]] recolzat pels arquers, sobre el centre de l'exèrcit d'[[Alí ibn Issa ibn Mahan]] per destruir la seva estructura de comandament, i va aconseguir la mort de Ali, i el seu exèrcit es van dispersar en totes direccions.<ref>Al-Tabari (trans. & ed. Michael Fishbein), "The War Between Brothers (History of al-Tabari, vol. XXXI)" Suny Press (1992) ISBN 0791410854, p. 51</ref>
==Conseqüències==
Un segon exèrcit enviat sota la direcció d'[[Abd-ar-Rahman ibn Jabala al-Abnawí]] fou altre cop derrotat per [[Tàhir ibn al-Hussayn]], i tot el [[Djibal]] (Iran occidental) va quedar en poder d'Al-Mamun.
Al-Amín va intentar mobilitzar al seu favor a les tribus àrabs de Síria, però van esclatar greus desordres a Síria i va caldre enviar a [[Abd-al-Màlik ibn Sàlih]], amb el càrrec de governador (fins aleshores era el governador del territori fronterer dels [[Awasim]]) per restaurar l'ordre, i en les lluites va morir Abd-al-Màlik. Al-Amín va enviar aleshores a [[Àhmad ibn Mazyad]] i [[Abd-Al·lah ibn Humayd]] cap a l'orient, cadascun amb un exèrcit ([[al-Tabari]] diu que amb 20.000 homes cadascun), però Tàhir va enviar agents a sembrar la discòrdia i els dos exèrcits es van enfrontar un contra l'altra. El març del [[812]] un cop d'estat dirigit per [[Hussayn ibn Alí ibn Issa]], fill del general derrotat el 811 a Rayy, va deposar a Al-Amín i va proclamar a Al-Mamun, però el contracop va derrotar els rebels i Hussayn va morir.
Linha 19 ⟶ 53:
Bagdad va resistir. Al-Amin fou declarat deposat (''makhlu'') i Al-Mamun proclamat com a nou califa. Però Bagdad va aguantar més d'un any. Al-Amín va rebre el suport dels elements més turbulents anomenats ''Nus'' o ''Urat''. Finalment la resistència fou vençuda el setembre del [[813]]. Al-Amín va negociar amb Harthama, que havia estat general del seu pare, el qual li va prometre salvar la vida, però abans d'entregar-se fou capturat per soldats de Tàhir que el van matar la nit del 24 al [[25 de setembre]] del [[813]]. El seu visir [[Al-Fadl ibn ar-Rabí]] l'havia abandonat abans i havia reconegut a Al-Mamun, amb el que va salvar la vida. Qàssim va perdre tot seguit el seu govern. Al-Mamun va restar a Merv i va nomenar com a governador de Bagdad a Hassan ibn Sahl.
==Referències==
{{Referències}}
{{ORDENA:Rayy}}
| |||