Jacques Maritain: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 11:
Al 1910, Jacques Maritain va completar la seva primera contribució a la filosofia moderna, amb la prublicació d’un article titulat "La raó i la ciència moderna", publicat a la Revue de Philosophie. En aquest, advertia que la ciència s'estava convertint en una divinitat, i la seva metodologia usurpava el paper de la raó i la filosofia
 
Maritain va ser un ferm defensor d'una [[ètica]] de la [[dret natural|llei natural]]. Considerava [[ètica|l’ètica]] arrelada en la naturalesa humana. Per Maritain la [[dret natural|llei natural]] no és coneguda principalment, a través de l’argumentació filosòfica i la demostració per la [[raó]], sinó més aviat a través de la "connaturalitat" o el coneixement connatural. Sabem de la [[dret natural|llei natural]] a través de la nostra relació directa amb ella, a partir de la experiència humana. De vital importància, és l'argument de Maritain de que els [[dret natural|drets naturals]] tenen l'origen en la [[dret natural|llei natural]]. Això va ser clau per a la seva participació en l'elaboració deque les [[Nacions Unides]] van fer de la [[Declaració Universal dels Drets Humans]].
A nivell [[política|polític]] Maritain va defensar el que va qualificar com "Humanisme Integral". Per a ell la forma secular de [[humanisme|l'humanisme]] és inevitablement anti-humana en en el sentit que es nega a reconèixer a la persona integralment, per què la dimensió [[espiritual]] de la naturalesa humana és rebutjada. Aquesta dimensió [[espiritual]] és un aspecte fonamental de la persona humana. Per a Maritain aquest “Humanisme Integral” explorant les perspectives d'una nova [[cristiandat]], arrelada en el [[pluralisme filosòfic]], podria conformar el discurs polític i la [[política]] en un futur en una societat plural.
Maritain desenvolupa una teoria de la cooperació, per mostrar com les persones de diferents posicions intel.lectuals, poden cooperar per assolir objectius comuns a la pràctica. La teoria [[política]] de Maritain va ser molt influent, i va ser una font principal darrere del [[democràcia cristiana|moviment demòcrata cristià]].