Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
'''Pere Pascual i de Sants''' ([[Sevilla]], [[1934]] – [[Barcelona]], [[2006]]) fou un físic català, fill del químic [[Josep Pascual i Vila]], catedràtic de [[Química Orgànica]]. El [[1956]] es llicencià en [[física|ciències físiques]] per la [[Universitat de Barcelona]] i el [[1959]] es doctorà en la [[Universitat de Saragossa]].
== Biografia ==
El [[1956]] es llicencià en [[física|ciències físiques]] per la [[Universitat de Barcelona]] i el [[1959]] es doctorà en la [[Universitat de Saragossa]]. Començà sent professor agregat a la [[Universitat de Barcelona]] i a la [[Universitat Complutense de Madrid]] i també com a investigador de la Junta d'Energia Nuclear. Marxà dos anys com a becari i com a investigador associat a l'Institut [[Enrico Fermi|Fermi]] de la [[Universitat de Chicago]]. El 1963 fou nomenat catedràtic de física matemàtica a la [[Universitat de València]], alhora que col·laborava també com a científic convidat amb el [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]]. Se'l considera el fundador de l'escola valenciana de Física Teòrica.
 
El 1971 tornà a la [[Universitat de Barcelona]], on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou una dels primers en organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i la [[Medalla Narcís Monturiol]] per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la [[cronodinàmica]]. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de València]]. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació, com també ho fou del Departament d’Universitats i Recerca (DURSI). També fou consultor científic d'[[Iberdrola]], Medalla al Mèrit Científic de la [[Fundació Catalana per la Recerca]] i membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]].
Començà sent professor agregat a la [[Universitat de Barcelona]] i a la [[Universitat Complutense de Madrid]] i també com a investigador de la Junta d'Energia Nuclear. Marxà dos anys com a becari i com a investigador associat a l'Institut [[Enrico Fermi|Fermi]] de la [[Universitat de Chicago]]. El 1963 fou nomenat catedràtic de física matemàtica a la [[Universitat de València]], alhora que col·laborava també com a científic convidat amb el [[Organització Europea per a la Recerca Nuclear|CERN]]. Se'l considera el fundador de l'escola valenciana de Física Teòrica.
 
== Aportacions ==
El 1971 tornà a la [[Universitat de Barcelona]], on ocupà successivament les càtedres de Mecànica Teòrica, Física General i Física Teòrica. Fou una dels primers en organitzar cursos de doctorat en català. El 1986 va rebre el Premi d'Investigació Ramón y Cajal i la [[Medalla Narcís Monturiol]] per les seves investigacions sobre múltiples aspectes fenomenològics de les partícules elementals, sobre interaccions dèbils i simètriques, i per la seva contribució pel que fa a les regles de suma en la [[cronodinàmica]]. El 1987 fou investit doctor honoris causa per la [[Universitat de València]]. El 1988 fou nomenat assessor de la Secretaria d'Estat per a Universitats i Investigació. També fou consultor científic d'[[Iberdrola]], Medalla al Mèrit Científic de la [[Fundació Catalana per la Recerca]] i membre de la [[Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona]].
Durant els anys 1960 va contribuir a la comprensió de les interaccions dèbils mitjançant anàlisis detallades del procés de captura de [[muó|muons]] per [[protó|protons]] o nuclis. Durant els anys 1980 i 1990 investigà aspectes de la [[teoria de camp de gauge]] i les regles de la suma de la [[cronodinàmica]]. En els darrers anys de la seva vida s'interessà per la informació quàntica.
 
== Obres ==
* ''Mecánica cuántica'' (1978) amb [[Alberto Galindo Tixaire]].
 
== Enllaços externs ==
* {{es}} [http://benasque.org/pascual/pascual-rscf.pdf En memoria de Pedro Pascual, físico], per J. Bernabéu, G. Guardiola i J. Ros.
 
{{esborrany}}
357.805

modificacions