Diferència entre revisions de la pàgina «Llengua minoritzada»

m
Bot:Desambiguació assistida: Consciència - Canviant enllaç(s) per consciència (psicologia)
m (Bot:Desambiguació assistida: Consciència - Canviant enllaç(s) per consciència (psicologia))
'''Llengua minoritzada''' és un terme de la [[sociolingüística]] que fa referència a qualsevol [[llengua]] que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de [[substitució lingüística]]. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.
 
La minorització lingüística pot tenir causes predominantment polítiques, que s'expressen en les [[normes d'ús lingüístic explícites]] (com per exemple els decrets de [[Nova Planta]] -1707, 1715 i 1716- als [[Països Catalans]]), que creen les circumstàncies que permeten la prohibició de l'ús del català en els àmbits oficials, o bé causes socials, expressades en la [[consciència (psicologia)|consciència]] o [[representacio social]], que pot impedir la [[normativització]] o [[codificació]] i el [[cultiu]] de la llengua (per exemple, la classe alta prefereix i impulsa el francès a [[Luxemburg]] i acaba impedint el desenvolupament de l'idioma [[luxemburguès]]).
 
De la mateixa manera, la situació de minorització pot ser reversible com a conseqüència de la voluntat ferma d'un poble i de les polítiques dels seus governs (és el cas del [[finès]], [[hongarès]], [[islandès]], [[noruec]], [[polonès]] i [[txec]], al [[segle XX]]). Hi ha fins i tot casos de resurrecció de llengües, com la recuperació de la [[hebreu|llengua hebrea]] com a vehicle de comunicació, atès que havia quedat reduïda als usos litúrgics ja en temps de Jesucrist.
32.274

modificacions