Racionalització (psicologia): diferència entre les revisions

La '''racionalització''' és un [[mecanisme de defensa]] que consisteix a justificar les accions (generalment les del propi [[subjecte]]) de tal manera que eviten la [[repressió (psicoanàlisi)|censura]]. Es tendeix a donar amb això una "explicació lògica" als sentiments, pensaments o conductes que d'una altra manera provocarien [[ansietat]] o sentiments d'[[complex d'inferioritat|inferioritat]] o de [[culpa]]; d'aquesta manera una racionalització o un transformar en pseudo-raonable quelcom que pot facilitar actituds negatives ja siguen per al propi subjecte o per al seu proïsme. Un exemple és el cas d'una persona que empra humor càustic en una relació interpersonal, i ho justifica interpretant-lo com "joc" o "diversió", i no com una crítica o actitud agressiva. És important fer notar que, per a ser considerada racionalització, el subjecte ha de creure en la solidesa del seu argument, no emprant-lo com una simple excusa o engany [[consciència (psicologia)|conscient]].