Ecbàtana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: eo:Ekbatano |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Ecbatana''' (o '''Echbatana''') fou la capital de l'[[Imperi Mede]], capital d'estiu dels perses [[Aquemènides]], i seu de la [[satrapia]] de [[Mèdia]] durant el període aquemènida, [[Imperi Part|part]] i [[sassànida]]. És a les muntanyes [[Zagros]], i prop de les muntanyes [[Mosaalla]], [[Tell Hagmatana]] i [[Sang-e-sar]] i del riu [[Alushjerd]]. Antigament es deia '''Hamgmatana''' ([[Llengua elamita|elamita]]: ''Agmadana'', [[acadi]]: ''Agamatanu'') que voldria dir "lloc de reunió" (l'elamita "terra de medes seria ''Halmatana''). Els grecs li deien ''Ekbatana ''o'' Agbatana'' i els romans ''Ecbatana''. A la [[Bíblia]] s'esmenta amb el nom [[arameu]] ''Ahameta''. En armeni era ''Ahamatan ''o'' Hamatan'' i també ''Ekbatan''.
'''Abdadana''' fou un territori que existia al temps del [[Imperi Assiri|Imperi neo-assiri]]. Probablement era un nom [[cassita]] amb població d'aquest origen. Correspon a la moderna [[Hamadan]] i clàssica [[Ecbatana]]. S'esmenta per primer cop en una tauleta de bronze datada al segle IX o X aC (o fins i tot abans segons alguns erudits). A la inscripció de [[Salmanasar III]] (segona meitat del segle IX aC) s'assenyala que el territori estava situat al sud-est de Parsua i al nord-est de Bit-Hamban i que va rebre cavalls i altres tributs d'Abdadana. [[Adadnirari III]] (810-783 aC) declara en una estela que havia conquerit el territori que situa entre [[Allabria]] (un regne situat al sud de [[Manna]], és a dir bastant al sud del llac [[Urmia]], just tocant a [[Karallu]]) i [[Nairi]] ([[Armènia]]) en la seva campanya del 802 aC. A la segona part del segle següent apareix ja esmentat com '''Bit-Abdadani''' i el seu príncep s'esmenta amb el nom accadi de Mannu-kima-sabe el 744 aC any en què Tiglat-pileser III va conquerir Kitpattia, una ciutat que pertanyia a Bit Abdabani. En la inscripció del mateix rei del 728 aC el territori és esmentat com una província assíria junt amb Namar, Bit-Hamban, Parsu, Bit-Zatti i altres, però el 716 aC [[Sargon II]] l'esmenta en la seva vuitena campanya i diu que va pagar tribut igual que Namar, Sangibutu, i el país dels "poderosos medes" .<ref>E. Herzfeld, ''The Persian Empire'', Wiesbaden, 1968</ref>
Segons [[Heròdot]], Ecbatana fou capital dels [[medes]] des del voltant del [[750 aC]]. Deioces fou elegit rei en aquesta ciutat. La ciutat fou capturada per Cirus II que va derrotar a Astiages vers el [[549 aC]] i es va emportar els tresors a [[Anshan]]. La ciutat fou declarada capital d'estiu de la dinastia i tenia probablement l'arxiu reial. Plini diu que la ciutat era governada pels maghs (mags = sacerdots). Darius I es va fer fort a Ecbatana durant la revolta del pretendent [[mede]] Fravartes o Fraortes i quant fou capturat fou portat a la ciutat i va ser mutilat i executat ([[521 aC]]). Artaxerxes II va erigir una estàtua de Anahita o Anauhed a la ciutat, però també a altres grans ciutats del imperi. El palau reial es descrit per Polibi.
Linha 10 ⟶ 9:
El [[328 aC]] Alexandre va substituir a [[Oxydates]], sàtrapa de Mèdia, per [[Atròpat]], general i probablement governador també de [[Mèdia]]. El [[320 aC]] a la reunió de Triparadiso, Ecbatana i la Mèdia del sud fou donada al general Peithon. Un temps després Peithon fou executat per [[Antígon el borni|Antígon]] i substituït per Orontobates, que era iranià (vers [[316]]) però potser la seu de la satrapia s'havia traslladat a Asadabad, al oest del Halvand (Alvand).
El [[305 aC]] la ciutat fou dominada per [[Seleuc I Nicàtor]] que la va conservar després del [[301 aC]]. [[Antíoc IV]] Epiphanius ([[175 aC]]-[[164 aC]]) li va canviar el nom a '''Epifània'''. Vers aquesta època fou nomenat sàtrapa
El 149 o [[148 aC]] era sàtrapa el grec Cleomenes. Després d'aquesta data, entre 147 i [[140 aC]] els parts van ocupar la regió. Els parts van mantenir Ecbatana com a capital d'estiu. El [[130 aC]] la contraofensiva d'Antíoc VII es va parar a Ecbatana. Des el [[87 aC]] la regió va quedar oberta a l'influencia d'Armènia que va durar fins el [[69 aC]].
Linha 18 ⟶ 17:
El [[642]] fou ocupada pels musulmans i des llavors es coneix com [[Hamadan]].
== Referències==
<references />
{{cal coor}}
[[Categoria:Geografia d'Assíria]]
[[Categoria:Imperi Mede]]
[[Categoria:Imperi Aquemènida]]
| |||