Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot posa l'article correcte a l'opinió
Línia 7:
En un cop de palau va matar al seu pare i a llur hereu, el seu germà [['Abd Allāh ibn Muhammad ibn Ġānīya]] i va ocupar el tron. Sota el seu ceptre les Illes Balears van esdevenir un centre de comerç, guerra marítima i pirateria, practiques que va portar considerable riquesa i població, tant de captius com de refugiats.
 
Simultàniament mantingué una activa política de relacions diplomàtiques amb les repúbliques comercials italianes, així En els anys [[1171]] i [[1173]], signà tractats amb els pisans, inclosos també els naturals de la república de [[Luca]], ratificats el [[1184]], i el [[1181]] amb [[Gènova]]. Els seus continguts son molt vagues, les dues parts es comprometen mútuament a no causar-se danys i a protegir o fer respectar els nàufrags i s'autoritza la construcció d'un temple cristià a [[Madina Mayurqa]] destinat als comerciants cristians (cosa que indicaria l'absencia de naturals cristians en aquell moment). Per una altra part mantingué una política conciliadora amb el [[almohades]], contra la l'opinió del seu consell, enviant-los part dels botins obtinguts.
 
En els anys [[1173]] i [[1174]], Ishac signà tractats amb els pisans. Hom coneix el tracta del primer de juny del [[1184]], no gaire anterior a la mort del cabdill mallorquí. Aquest tractat i el del [[1181]] amb [[Gènova]], són molt vagues. Les dues parts es comprometen mútuament a no causar-se danys i a protegir o fer respectar els nàufrags. En el tractat amb Pisa hi són inclosos també els naturals de la república de [[Luca]]. <<Hom diu que potser ja en aquests temps, les Repúbliques comercials de la Mediterrània, per a protegir llur comerç, constantment amenaçat pels pirates musulmans, pagaven tribut en forma de disfressada de presents o regals, com ha succeït en els temps moderns, quasi fins els nostres dies.>>