Revisió del 13:54, 18 oct 2010 modifica Serenthia (discussió \| contribucions) 88 edits m →‎La batalla ← Edició anterior		Revisió del 11:18, 15 juny 2011 modifica desfés Planvi (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.902 edits →‎Prolegòmens Edició següent →
Línia 26: En el moment de començar les hostilitats de la I Guerra Mundial, l'[[esquadra alemanya de l'Àsia Oriental]], sota el comandament de l'almirall [[Maximilian von Spee]] es trobava a l'illa de [[Ponape]]. Von Spee decidí que no podria comptar amb el port de la colònia alemanya [[Tsingtao]], a la [[Xina]], base de la seva esquadra, ja que sospitava amb raó que seria ràpidament conquerit per tropes britàniques o japoneses i hi podria quedar bloquejat. Von Spee decidí, llavors, fustigar el comerç aliat al [[Oceà Pacífic\|Pacífic]] occidental, al llarg de la costa americana, amb l'ajuda de les colònies alemanyes del Pacífic Sud ([[illes Marianes]] i [[illes Bismarck]]), de les diverses estacions carboneres que l'imperi alemany havia situat al Pacífic i dels agents alemanys reaprtits per diverses ciutats costaneres d'Amèrica del Sud. El 6 d'agost s'afegí a la flota el creuer lleuger SMS ''Nürnberg'' i es dirigí cap a les illes Marianes, on se li afegí el creuer [[SMS Emden\|SMS ''Emden'']], alguns mercants i el creuer auxiliar SMS ''Prinz Eitel Friedrich''. El 13 d'agost es celebrà una reunió a bord de l'''Scharnhorst'' on es decidí un pla d'operacions que evitava accions al Pacífic oriental i es centrava en atacar el comerç aliat de la costa americana del Pacífic. El comandant de l'''Emden'', però, demanà permís a Spee per realitzar el seu propi creuer en solitari i dirigir-se a l'[[Oceà Índic\|Índic]]. Spee hi accedí i en els mesos següents l'''Emden'' aconseguí resultats espectaculars contra els aliats a les aigües de l'Índic (''vegeu l'article «[[SMS Emden]]»''). La resta de l'esquadra de Spee es dirigí cap a Amèrica passant per [[Tahití]], on enfonsaren un vell canoner francès, el ''Zélée'', i destruïren l'artilleria costanera, mentre el ''Nürnberg'' s'apropà en solitari a Honolulú i tallà el cable submarí telegràfic que unia [[Austràlia]] amb el [[Canadà]]. A començaments d'octubre Spee decidí reunir tots els seus vaixells dispersos i el [[12 d'octubre]] de 1914 als creuers alemanys ''Scharnhost'' i ''Gneisenau'', se'ls uní, a l'[[illa de ~~Pàsqua~~Pasqua]], el SMS ''Leipzig'', que havia estat perseguit pels britànics des de la costa mexicana, i el SMS ''Dresden'' (que no formava part de l'esquadra del Pacífic). El [[19 d'octubre]] Spee decidí salpar, i després de fer escala a l'[[arxipèlag Juan Fernández]], el [[30 d'octubre]] va arribar al port de [[Valparaíso]]. Mentrestant, l'almirallat britànic havia descobert els plans i les accions de Spee gràcies a comunicacions telegràfiques interceptades i n'encomanà la intercepció a l'esquadra de les Índies Occidentals del contraalmirall Christopher Cradock, estacionada a les [[illes Malvines]]. La flota de Cradock estava formada per dos creuers cuirassats, l'HMS ''Monmouth'' i l'[[HMS Good Hope (1901)\|HMS ''Good Hope'']], el creuer lleuger HMS ''Glasgow'' i el mercant armat HMS ''Otranto'', una flota no especialment moderna ni poderosa i poc indicada per enfrontar-se als moderns creuers cuirassats de Spee. Cradock també rebé de Londres el vell cuirassat [[HMS Canopus\|HMS ''Canopus'']] que, malgrat un armament poderós, era massa lent per enfrontar-se als creuers alemanys. El Canopus arribà a [[Port Stanley]] el [[22 d'octubre]], però va caldre reparar-ne els motors, de manera que Cradock decidí salpar només amb el ''Good Hope'', per anar a trobar-se amb el ''Glasgow'' i el ''Monmouth'', que ja havien salpat el dia 14 cap a la costa xilena, travessant el [[cap d'Hornos]].

Batalla de Coronel: diferència entre les revisions