Subtítol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'expressió |
m correcció de gramàtica: http://www2.upc.edu/slt/fl/fitxa_content.php?id=9&tipus=p |
||
Línia 11:
Els avenços tècnics permeteren que el públic s'acostumara a la postsincronització del doblatge, gravat en una pista independent que es projectava alhora que la [[banda sonora]] i les pistes de la imatge. Per tant, el doblatge va arribar a ser rendible econòmicament i interessant per als governs amb intenció de barrar el temut imperialisme americà. Doblar una pel·lícula equivalia a convertir-la en un producte nacional.
Però l'avantatge econòmic de la subtitulació continua existint. Es considerada entre 10 i 20 vegades més barata que el doblatge, una causa
* La subtitulació òptica: les traduccions en llengua meta es fotografiaven i es projectaven en [[diapositiva|diapositives]] alhora que els diàlegs de la versió original. Després es van fotografiar en una pel·lícula independent que es projectava sincronitzadament amb el film original. Finalment es van poder fotografiar a una pel·lícula de mida reduïda per a imprimir-los en la mateixa pel·lícula quan aquesta es copia del negatiu al [[fotografia|positiu]].
* Subtitulació mecànica: inventat per Leif Eriksen el 1930, consistia en [[mecanografia]]r els subtítols en l'[[emulsío fotogràfica|emulsió]] protectora de la cinta de la pel·lícula.
Línia 64:
* Si les dos línies del subtítol són de diferent llargària, es recomana que la més curta ocupe la posició superior per tal de contaminar la imatge el mínim possible.
* Sempre que siga possible, convé que el subtítol d'una línia romanga en la pantalla uns 4 segons, i el de dos línies uns 6 segons. * Cal adaptar la velocitat de pas dels subtítols al ritme de lectura de l'audiència a la qual es destinen.
* És necessària una pausa entre la projecció dels subtítols, breu però perceptible,
== Algunes normes ortotipogràfiques ==
Línia 90:
Són diverses i es troben interconnectades. Destaquen: el grau d'alfabetització, raons polítiques (proteccionisme), raons econòmiques, la tradició i, finalment, criteris artístics. Aquests darrers han centrat tota l'atenció a les discussions, però per a diversos autors no tenen massa importància.
El primer obstacle per a l'acceptació de la subtitulació es troba relacionat amb l'alfabetització del públic. Diversos factors (polítics, religiosos, climàtics...) han dibuixat una línia divisòria que separa Europa en dos grans blocs pel que fa a la velocitat i el grau d'[[alfabetització]] de la població. Cal un elevat nivell d'alfabetització
El procés de la subtitulació és menys costós que el del doblatge. Es contracta un estudi de subtitulació i un traductor especialitzat realitza la traducció. L'estudi, amb aquesta traducció, s'encarregarà de l'edició, és a dir, d'incorporar la traducció dels diàlegs en subtítols a la pel·lícula original. Per tant s'entén que països amb majors medis econòmics optaren pel doblatge i deixaren de banda la subtitulació. Avui encara trobem raons econòmiques per a decidir si un film es subtitula o es dobla. El cinema amb vocació comercial, especialment el nord-americà, sol doblar-se. Busca majors beneficis en taquilla. Per contra, el cinema d'art i assaig, el material més proper a adjectius com “independent” o “reflexiu”, es sol subtitular .Les sales on es projecta són més menudes, el nombre d'espectadors (i les recaptacions) menors. El fet que un material es doble o es subtitules predisposa una sèrie d'actituds en els espectadors.
Línia 96:
Als països on predomina el doblatge la subtitulació és cada cop més popular. La demanda d'escoltar les pel·lícules en versió original no és exclusiva de les elits, sinó més aviat de sectors joves amb coneixement d'altres llengües i consciència de la diversitat cultural existent al planeta.
La tradició i l'hàbit són un dels principals factors
Optar per la subtitulació és, bàsicament, mantindre intactes els diàlegs i el so originals. Els subtítols només sintetitzen el missatge original, no són una transcripció del text original, de manera que es produeix una pèrdua d'informació. Però es compensa amb allò que l'espectador pot extreure de la interpretació original del text que fan els actors a la pel·lícula.
| |||