Miguel de los Santos de San Pedro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot-assisted disambiguation: Alcalà - Removed link(s).
Línia 15:
Mentre el bisbe anava de poble en poble per tal de conèixer la seva diòcesis, en aquell any 1626, a Barcelona s'obrien les corts catalanes, unes corts que foren conflictives entre el rei-Olivares i el principat, al no acceptar aquest la "unió d'armes" i el pagament de una suma de 250.000 ducats l'any en un termini de 15 anys. Olivares sortia de Barcelona el [[4 de maig]] de [[1626]], sense homes, ni diners i amb la famosa "unió d'armes" que s'hauria de constituir sota l'esgotada [[Castella]].
 
Els habitants del Principat, i per damunt de tot les classes dirigents, estaven astorats, ja que es preguntaven de quins mitjans es valdria el govern de Madrid per fer complir els seus desitjós; de moment la cort semblava tranquil·la ja que una invasió es descartava, l'imperi ja tenia massa fronts oberts per atacar Catalunya, el memoràndum d’[[Alcalà]]d’Alcalà demanen mà dura per als catalans, fent complir els pagaments de quints atraçats, la restitució de les propietats reials, semblava que dormia en un calaix, i quan el dia 17 de Gener de [[1627]] es va nomenar com a virrei de Catalunya el Bisbe de Solsona, els diputats i la diputació respiraren tranquils, ja que el nomenament d'un bisbe, encara que fos castellà, representava que Olivares i el seu govern de moment no pretenien cap mesura de fora envers Catalunya, com així va ésser.
 
Una vegada jurat el càrrec amb data de [[3 de febrer]] de [[1627]], el bisbe de Solsona romandrà a Barcelona fins al 1629, on hi treballarà de valent. Els bandolers tornaven a fer-se forts, ja que un virrei noble o militar sempre respon amb mà dura, en canvi el bisbe no tenia pas aquest poder i està preocupar per la situació, ja que la frontera francesa i la muntanya són un "viver de Bandolers", com ell escriu a Madrid. Fins i tot va haver de dictar prohibició d'alguna festa religiosa, com la de l'any 1628 en honor a sant Narcís en la ciutat de Girona, ja que sempre aquestes concentracions de gent hi havia aldarulls.