Pietro Gambacorta: diferència entre les revisions

 

Cap al 1377 va fundar al costat de la seva ermita un monestir anomenat de Montebello (Isola del Piano, [[Úmbria]]) el primer eremitori de l'orde. Es diu que havia convertit dotze lladres que l'havia assaltat, i que, penedits, imitaren l'ermità i ells mateixos es feren eremites, formant una comunitat i donant origen a una congregació que prengué el nom de [[Pobres Eremites de Sant Jeroni]]. Pere condicionà dotze cel·les i trià Sant [[Jeroni d'Estridó]] com a patró, per la vida d'anacoreta que havia portat i per la devoció que hi havia envers el sant en la seva família. Va presciure la regla de vida, molt austera, amb períodes anuals de dejuni de quaranta dies, i dejunis cada dilluns, dimecres i divendres, com també les hores de pregària individual i d'assistència a l'[[ofici diví]]. La congregació fou aprovada per [[Martí V]] en 1421. En poc temps, l'orde s'estengué per Itàlia, sobretot al Ducat d'Urbino, avui les [[Marques]]: [[Pesaro]], Urbino, [[Fano]], [[Rimini]], [[Venècia]], [[Pàdua]] i [[Ferrara]], tots ells fundats pel beat.

Quan el seu pare i dos germans van ésser assassinats en 1393 pel seu secretari, Pere estigué temptat de marxar i venjar-los, però restà a la cel·la i continuà amb la seva vida religiosa; com la seva cosina, també religiosa, la beata [[Clara Gambacorta]], perdonà els criminals. En 1425 anà a [[Roma]] com a pelegrí i hi va conèixer [[Nicola da Forca Palena]] un altre eremita que havia fundat un eremitori similar al seu.