Rassúlida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 4:
No se sap quan i on va morir al-Rasul. Se'l suposa un governador i capità capacitat que va acumular riquesa. Va deixar un fill de nom Ali (Shams al-Din Ali) que al seu torn tenia quatre fills. Shams al-Din Ali va morir el 1217. Se sap que portava al Iemen 45 anys però no se sap en quina edat hi va anar. El seu fill gran era Badr al-Din Hasan, que va servir al aiubita [[al-Massud Yússuf]] (1215-1229) i va acabar morint a Taizz el 1263, on havia estat empresonat pel seu nebot al Muzaffar Shams al-Din Yusuf I, fill d'al-Mansur Nur al-Din Umar I, el primer sobira (1229-1250).
[[Nur-ad-Din Úmar ibn Alí|al-Mansur Nur al-Din Umar I]] va tenir un feu en temps dela [[aiubites]] i quan el darrer sultà [[al-Massud Yússuf]] (1215-1229) va marxar a [[Damasc]] per participar a les lluites familiars, va deixar com atabeg i virrei a Umar i com a governador de [[Sanaa]] a Nadjm al-Din Ahmed ibn Abu Zakariyya. Yússuf ja no va tornar doncs va morir de camí, a [[la Meca]], probablement el [[15 d'abril]] de 1229 encara que hi ha altres dates. El [[atabeg]] va iniciar la dinastia rasúlida (o rassúlida) si be oficialment reconeixia com a sobirà al sultà aiubita d'[[Egipte]] però el 1235 va rebre el nomenament oficial del califa [[abbàssida]]. Controlava la Tihama i part del Iemen al sud de Sanaa mentre al nord seguia en mans dels imams [[zaydites]]. El primer sultà, Umar I, va disputar Sanaa als zaydites amb els que va signar un tractat el 1230; Sanaa fou adjudicada en feu al seu nebot Asad al-Din Muhammad ibn Hasan que no fou gaire lleial. Umar fou assassinat a al-Djanad prop de [[Taizz]] el 1249 per un grup de mamelucs possiblement instigats per Asad al-Din Muhammad ibn Hasan. El va succeir el seu fill [[Shams-ad-Din Yússuf|al-Muzaffar Shams al-Din Yusuf I]] que es va dedicar a restablir el control a la Tihama i sud del Iemen, perdut en part durant les lluites per Sanaa. Curiosament Asad al-Din Muhammad ibn Hasan va continuar en càrrec de Sanaa però fou destituït el 1260 i substituït per Alam al-Din Shabi, que fou lleial i efectiu i va estendre una mica el poder cap al nord. El sultà Yusuf I residia a Taizz i des de 1260 el regnat fou pacífic, excepte a les zones als nord de Sanaa; els dominis rasúlides van arribar a la seva màxima extensió, amb el poder estenent-se a l'[[Hadramaut]] i fins el [[Zufar]] on el port de Zufar o Zafar (moderna al-Balid prop de [[Salala]]) era la principal base; en aquesta zona va regnar una branca rasúlida de manera independent o mig independent, però per no gaire temps. Alam al-Din Shabi va morir el 1283 i després d'això Sanaa es va perdre aviat i ja no va estar en poder dels rasúlides de manera habitual.
Yusuf I va morir el 1295. El va succeir el seu fill [[Mumahhis-ad-Din Úmar|al-Ashraf Mumahhis al-Din Umar II]] (1295-1296) i a aquest el seu germà [[Hizabr-ad-Din Daud|al-Muayyad Hizabr al-Din Daud]], a partir del qual i fins el 1438 la successió va anar de pare a fill sense cap alteració. Molts d'aquestos sobirans foren bons governants sense arribar però al esplendor dels temps de Yusuf. El 1424 va morir
[[Sala-ad-Din Àhmad|al-Nasir Salah al-Din Ahmad]] i la dinastia va entrar en accelerada decadència: revoltes del mamelucs i de les tribus, una pesta i conflictes de la família la van portar al desastre.
El 1454 els [[Tahírides del Iemen|tahírides]] s'apoderaven d'[[Aden]] i l'emir rasúlida es va rendir.
==Llista de sobirans==
| |||