Ucronia: diferència entre les revisions

La '''ucronia''' (que vol dir "en cap temps", "mai", seguint el model de [[utopia]]) va ser encunyat pel [[filòsof]] [[positivista]] [[França|francès]] del [[segle XIX]], [[Charles Renouvier]], que la definia com "la utopia en el temps". La ucronia presenta una [[història]] alternativa amb trames que transcorren en un món amb una història passada diferent de la real a partir d'un esdeveniment determinat (per exemple, els guanyadors d'una [[guerra]] ara apareixen com a perdedors, o un personatge històric clau ara té una vida diferent, etc) que podríem denominar com "moment de divergència". A la història resultant, tot i ser coherent, se substitueixen fets o personatges històrics per altres d'hipotèticament possibles.

 

 

Tanmateix, també hi ha qui considera ''ucronies'' les narracions que tenen lloc a un temps indeterminat, sense cap relació amb un fet històric precís, però que plantegen universos socials, morals, culturals o lògics, diferents dels existents, més enllà de la simple circumstància personal. Un bon exemple d' ''ucronies'' en aquest sentit són ''[[Els Viatges de Gulliver]]'' de [[Jonathan Swift]], ''La muralla xinesa'' de [[Franz Kafka]], ''El joc de les granisses'' de [[Hermann Hesse]], ''La cantant calba'' d'[[Eugène Ionesco]], o ''[[Fahrenheit 451]]'' de [[Ray Bradbury]]. I, amb reserves, pel·lícules com ''[[Metropolis]]'' de [[Fritz Lang]] o ''[[Blade Runner]]'' de [[Ridley Scott]].