Consolació de la filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: sh:De consolatione philosophiae |
m Robot substitueix 'traduïnt' per 'traduint' |
||
Línia 13:
Boeci planteja questions com la naturalesa de la [[predestinació]] i el lliure albiri, que els homes dolents sovint prosperen mentre els homes bons cauen en la ruina; i parlen sobre la naturalesa, la virtut i la justicia. Es planteja el lliure albiri enfrontat al determinisme i es planteja si Déu sap i veu tot, ja predeterminat, o deixa als homes tenir voluntat pròpia: Déu és com un espectador d'una cursa de carros, que en pot observar el desenvolupament però no pot causar-lo. La naturales humana és essencialment bona i només quan cau en el mal "s'enfonsa fins al nivell dels animals". Pel que fa a la justícia, considera que el delinqüent no ha d'ésser maltractat sistemàticament, sinó tractat amb simpatia i respecte, com el metge tracta el pacient per sanar-lo.
Literàriament, també és una obra important, probablement la més important del seu segle. És un text prosimètric, és a dir, escrit en seccions alternades en prosa i en vers (o prosa rítmica, segons un ritme quantitatiu).<ref>Algunes traduccions a llengües modernes han intentant reproduir aquesta característica
==Influència==
| |||