'''Ar-Rabí ibn Yunus ibn Abd Al·là''' (nascut vers [[730]] -mort vers [[786]]) fou un [[llibert]] musulmà d'[[al-Harith al-Haffar]], llibert al seu torn del califa [[Uthman ibn Affan]]. Va servir sota els califes [[Al-Mansur (abbàssida)|alAl-Mansur]] (754-775), [[Al-Mahdí (abbàssida)|alAl-MahdiMahdí]] i [[Al-Hadi (abbàssida)|alAl-Hadi]]. El primer el va nomenar ''[[hadjibhàjib]]'' i després [[visir]] (com a [[hadjib]] el va succeir el seu fill [[al-Fadl ibn ar-Rabí]]). Sota alAl-Hadi va ser apartat dels llocs principals pel visir [[Abu-Ubayd-Al·lah AllahMuàwiya Muawiya benibn Ubayd-Al·lah Allahibn ben YasarYassar al-AshariAixarí|Abu-Ubayd Allah-Al·lah]] però Ar-Rabí va participar en una intriga que derrocà al seu rival (779/780) i va recuperar el seu antic càrrec dde '''hadjibhàjib'' però com a visir va pujar Yakub ibn Dawud. El 785 el califa, que era fora de la capital, el va nomenar el seu delegat a [[Bagdad]]. Va participar a les intrigues successòries d'alAl-MahdiMahdí, però alAl-Hadi el va perdonar i el va nomenar visir, ''hadjibhàjib'' i canceller al mateix temps, si be el visirat li fou retirat al cap de poc. Va morir poc temps després.<ref>[[D. Sordel]], ''Le visiarat abbáside'', Damasc 1959-1960</ref>
